El preu de l’experiència política és massa alt

En la segona meitat de setembre el Kenneth Martínez va arribar a ser nomenat candidat del PSC per l’alcaldia del Vendrell després d’un procés innecessari perquè tothom sabia qui ho seria i per més inri no va tenir, segons diuen, cap vot en contra ni en blanc o sigui tot a la una com passava a les grans “democràcies” del bloc de l’Est fins fa unes poques dècades que han anat derivant en nous projectes més participatius.

En aquesta comarca el preu que hem pagat per l’experiència d’alguns polítics és molt alta. El jove Kenneth venia a substituir a un dels alcaldes que més anys ha estat governant al consistori vendrellenc amb 21 anys d’experiència al davant de la capital nominal de la comarca del Baix Penedès. Un mira el Vendrell d’ara i els dels anys 80 i no sé si hi pot trobar gaires millores. Ens hem convertit en una ciutat dormitori amb grans nivells d’atur i fracàs laboral entre altres dades estadístiques que no ens acompanyen. Sort que nostres cabdills sempre hem apel·lat a la convivència, igualtat i benestar dels nostres conciutadans sinó ves a saber on seriem sinó aquests no haguessin procurat sempre pel nostre bé.

Esperem que els nous manaires no tinguin tant bones intencions i comencin a arreglar alguna cosa perquè hi ha moltes coses al tinter començant per la casa gran i acabant a la darrera vorera del municipi per arreglar. A veure que passa. Estem en la situació zero. Després d’un endeutament de medalla olímpica tornem a la normalitat amb uns nivells que de moment igualen els pressupost municipal que és una dada que està dins la llei i que ens permet fer alguna cosa i tornar a l’activitat.

Més enllà de la costa, a l’altra punta de la comarca tenim un altre batlle que supera el del Vendrell amb 23 anys manant a Sant Jaume dels Domenys. Estem parlant de l’incombustible Magí Pallarès que ara que no es va presentar a les primàries del seu partit de tota la vida que cada legislatura canvia de nom ha buscat un altre racó en aquest ampli ventall municipal de la comarca i també vol tornar a provar sort al capdavant del municipi. Pel que es veu des d’aquí, l’actualitat del municipi segueix sembla que segueix en silenci sense grans miracles ni ensurts. Pura rutina.

A Calafell, el Joan Maria Triadó també és de la vella guàrdia, però s’ha col·locat al govern de regidor amb cartera i va anar fent sense l’agenda de l’alcalde i el seu sofà que tomba arreu escoltant a la gent.

El més normal en les properes municipals és que les persones que anaven en llistes en els segle passat donin pas a les noves generacions de gent que ja li toca governar els seu municipi perquè ja fa anys que espera en la banqueta de la política a veure si hi ha sort. Molts ja han desistit i possiblement ara són més feliços que abans asseguts a què l’entrenador del partit els poses en uns llocs privilegiats de les llistes.

Tots aquests professionals de la política ja tenen lloc d’on poder seguir obtenint un bon salari en cas que encara no tinguin la jubilació. Entre els consells comarcals, diputacions i empreses amigues segur que hi trobaran la seva nòmina assegurada. No cal en molts casos ni que vagin a fitxar perquè en algun cas millor a caseta i entretingut.

La situació catalana actual i espanyola pot generar molts canvis en els municipis de casa nostra perquè en poc temps han canviat moltes coses i alguns encara fan servir els mateixos mètodes que a finals dels segle passat que poden ser útils per alguns dels seus contemporanis però no arribarà a la gran massa de vots que és el qui marca la diferència en el darrer moment.

Hem pagat molt alt el preu d’alguns polítics que l’única cosa que tenien era experiència perquè només cal veure el resultat del seu llarg mandat. Sense idees i sortejant les demandes del poble. Ja toca fer alguna cosa. Estem en un lloc que no ens mereixem.