Som un país de pissarrí. Amb una classe política que perd el temps en minúcies absurdes
Algú havia de dir que cada dia hi ha un percentatge més alt de la societat està malalta i què entre una cosa i l’altra la cosa no s’arregla
Un consell no necessita 4 vicepresidents per les competències que té sinó ens calen uns salaris dignes per als seus professionals com la resta de la comarca
La tàctica del "I tu, més" quan s’esbatussen uns i altres em genera molta pena. No prenc posició o partit per cap línia política concreta
Cada dia que passa, vaig perdent -del tot- la poca confiança que tenia en la classe política
La pregunta ens l’hem fet a rel del cas Koldo. El cas que domina el món informatiu i es objecte de baralla, dura i sense pal·liatius, entre els partits, bàsicament entre el PP i PSOE que es llencem la corrupció, la real i la presumpta pel cap
No negaré que, seguint els dictats de la saviesa ancestral, la veterania és un grau i que, per tant, a mesura que passen els anys hom va acumulant coneixements, experiència i altres coses profitoses. Però penso que, tant per dalt com per baix, els límits son cada cop més necessaris
Com sempre, a més de les floritures que alguns hi varen afegir per poder tenir el seu moment de glòria, la fórmula emprada va tenir dues variants
No heu sentit alguns polítics denunciant fets i propostes en nom de la coherència o, el que és el mateix, la consciència?. Allò tant antic i repetit de la palla a l’ull aliè i la biga en el propi
Amb la fórmula de les "portes giratòries", una trepa d'endollats engreixen el seu sarró (Borrell, Roca Junyent, Acebes, Felipe González, Solbes, Aznar, Montilla “and so on"). Vergonyant! En terminologia actual, és "heavy"
El 15 de juny de 1977 van tenir lloc -al país de la pell de brau- les primeres eleccions lliures des del temps de la segona república (l'any 1936). Ahir feia, doncs, 45 anys d'aquell fet
La voluntat de la immensa majoria de polítics és guanyar eleccions i cada dia tenir un forat més gros sota l’estora per anar posant injustícies acumulades creant un bony més gran per quan arribi la propera legislatura i tornar a començar de zero amb el de sempre
Una persona amb actitud ètica en política, es podria entendre que és aquella que intenta actuar amb rectitud, tot seguint uns principis d’honestedat i transparència, on no tot s’hi val per aconseguir el fi desitjat
Tant de bo que, ara que semblem albirar la sortida de la COVID19, el poder polític es posi les piles!
Al final sembla que aquesta mesura es va aplicar per enviar cap a casa alguns funcionaris que en el seu moment no combregaven amb els nous manaires per evitar desafeccions i males cares, doncs cap a casa
Si aquest model permet que un senyor així remeni les cireres d’una potència com Gran Bretanya, o que un altre, allà als EEUU, enviï als seus seguidors a assaltar el Congrés suposo que estareu amb mi quan comento el perill que el model comporta
No sabíem que el Tribunal de Comptes és un espai on el nepotisme regna de la manera més barroera. Ara ens en adonem?
Em regira els budells llegir que Hisenda ha “tancat” el tristament famós “cas Castor”. La pega rau en que ho ha fet pagant -amb “deute”- 1.350 milions d’euros als bancs. Quin nyap!
En els últims anys l'anhel i la demanda social d'unitat, s'ha orientat cap al sobiranisme català. Davant de les desavinences en el si de Govern, en la resposta per enfrontar la repressió de l'Estat espanyol i, certament, de cara a les eleccions
En aquesta maleïda crisi ningú pot tirar la primera pedra, perquè les “culpes” es poden repartir i molt. I no es tracta de trobar culpes (responsabilitats, sí) sinó de aprendre del drama i prevenir la següent sinó ho fem així estem perduts
El panorama des del balcó sol ser més que conegut i les opinions dels residents al nostre pis, també. Per tant, agradi o no, les opcions alternatives (radio i televisió) surten amb avantatge i tenen la partida guanyada
Un erte just per ells, que demostri sense pal·liatius “la necessitat i el compromís” vers la ciutadania. D’aquesta manera els diners dels seus salaris es podran destinar a causes més vitals
Tot plegat ens està duent a una situació global de difuminació de fronteres entre poders, relacionant-los i confonent legislació, judicació i execució. Un procés ja evidenciat en les interferències entre els dos primers
La llibertat d’expressió empara que tothom pugui dir el que vulgui, a qui vulgui, però NO COM VULGUI, i si s’hagués aplicat al Congrés el que va semblar bé al camp del Rayo Vallecano, haurien d’estar expulsats un quants diputats “autoconstitucionalistes”
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local