Desemparament. Parlem-ne!

Cal dir però que el risc i el desemparament són situacions diferents, parlem de desemparament quan falten les persones que els correspon per llei exercir les funcions de guarda, quan estan impossibilitades o quan existeix un perill greu per al menor.

També si es detecta un incompliment dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels infants i adolescents o si falta el necessari per al desenvolupament integral de la seva personalitat, també si presenten signes de maltractaments físics o psíquics, d'abusos sexuals, d'explotació o d'altres tipus.

La declaració de la situació de desemparament d'un infant o adolescent la fa, a Catalunya, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), l'organisme competent per fer una resolució motivada, que es notifica a les parts afectades i al Ministeri Fiscal per tal que es garanteixin els drets de les persones afectades.

La cura d'un infant/adolescent i la guarda es defineix com l'obligació de vetllar per ell/a, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. La guarda recau sobre el pare i/o la mare, titulars de la potestat de l'infant i adolescent, o en el seu defecte sobre les persones tutores.

Quan hi ha una declaració de desemparament d'un infant i adolescent és la DGAIA qui pren les funcions de tutela, això implica la suspensió de la potestat del pare i/o mare, o dels tutors/es durant el temps que dura la mesura de protecció. La DGAIA no assumeix la tutela de manera directa en tots els casos, de vegades solament exerceix la guarda durant aquesta situació, però la tutela continua sent de qui l'exercia fins aquell moment (pare, mare o persona tutora ordinària).

Les mesures de protecció davant una situació de desemparament poden ser contenció al nucli familiar sense mesura, l’atenció a la pròpia família, l’acolliment familiar simple en família extensa o en família aliena, l’acolliment preadoptiu i l’acolliment simple en una institució.

La Generalitat activa una prestació econòmica per atendre les despeses d'un/a menor d'edat tutelada per la mesura d'acolliment familiar simple o permanent en família extensa o aliena , en acolliment preadoptiu amb discapacitat i en acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa. Un cas especial de desemparament és el dels infants i adolescents estrangers que arriben a Catalunya sense referents familiars, i per als qui la DGAIA dedica un pla de protecció específic.

Parlem dels centres de protecció. Hi ha diversos tipus de centres de protecció per als infants i adolescents desemparats, en funció del tipus del cas i l'edat. Són centres d'acolliment, els centres residencials d'acció educativa (CRAE), els centres residencials d'educació intensiva (CREI) i els centres de primera acollida.

Amb els infants i adolescents desemparats, la DGAIA, decideix quines mesures de protecció per a cada cas, sempre en funció d'un informe previ dels equips tècnics i tenint en compte que s'ha de prioritzar en tot moment l'interès de l'infant o adolescent.

En l’acolliment familiar simple o permanent, l'infant o adolescent desemparat ha d'ésser confiat a una família o a una persona que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat.

L'acolliment familiar simple s'ha d'acordar si es preveu que el desemparament serà transitori, i pot tenir diferents modalitats; la tipologia i la durada de les modalitats d'acolliment familiar simple s'han d'establir reglamentàriament.

L'acolliment familiar permanent s'ha d'acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més favorable per a l'interès de l'infant o l'adolescent l'aplicació de l'acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible.

L'acolliment familiar permanent es pot constituir en la família extensa de l'infant o adolescent o en família aliena. Les persones acollidores han de mostrar interès pel benestar, tenen l'obligació de vetllar per l'infant o adolescent, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral i una aptitud educadora adequada.

Acolliment convivencial d'acció educativa l'acolliment en una unitat convivencial d'acció educativa és el que exerceixen persones prèviament seleccionades i qualificades per raó de llur titulació, formació i experiència en l'àmbit de la infància i l'adolescència. Aquestes persones acolliran a infants amb necessitats especials o grups de germans.

L’acolliment en centre s'ha d'acordar quan es preveu que el desemparament o la necessitat de separació de la pròpia família seran transitoris i no ha estat possible o aconsellable l'acolliment per una persona o família. També és aplicable quan, havent-hi els requisits per a l'acolliment preadoptiu, aquest no s'ha pogut constituir.

L'acolliment en centre consisteix a ingressar l'infant o adolescent en un centre públic o concertat a les seves característiques, per tal que rebi l'atenció i educació necessàries. Aquest és un servei dedicat a la protecció dels infants i adolescents en situació de desemparament.

El Centre ha de cobrir les necessitats de suport, protecció i garantia dels drets personals i patrimonials dels infants i adolescents tutelats per l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquest ha d’assegurar la protecció de la persona menor d'edat tutelada en l'àmbit social, jurídic i econòmic, l'administració i la guarda dels seus bens, i en general l'exercici dels seus drets vetllant per a que tingui la millor qualitat de vida. Les altres funcions establertes per l'ordenament jurídic vigent.

És un servei especialitzat pels infants o adolescents declarats en situació de desemparament per resolució administrativa, de 0 a 18 anys.

Els professionals amb titulació universitària: jurista, psicòleg/a, pedagog/a, treballador/a social i educador/a social, preferentment amb experiència en l'àmbit de la infància i l'adolescència en risc. El centre disposarà de professionals suficients en nombre i perfil per a la prestació del servei, previst en la Llei de serveis socials quan a) desemparament del menor d'acord amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència i el Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció; b) la resta de requisits establerts en l'ordenament jurídic vigent.

La mesura d'acolliment preadoptiu, com a pas previ per a l'adopció, s'acorda quan no és possible la reintegració de l'infant o l'adolescent en la seva família d'origen i es considera que el més favorable al seu interès és la plena integració en una altra família mitjançant l'adopció.

També es produeix quan els progenitors o titulars de la tutela ho sol·licitin a l'entitat pública competent i fan abandonament dels drets i deures inherents a llur condició. És una mesura prèvia a l'adopció que es constitueix més endavant per resolució judicial, atorgant els mateixos efectes que la filiació per naturalesa. Un cop acordada la mesura d'acolliment preadoptiu, s'han de suspendre les visites i les relacions amb la família biològica, per tal d'aconseguir la millor integració en la família acollidora, si convé a l'interès de l'infant o l'adolescent.

Les mesures de transició a la vida adulta i a l'autonomia personal han de consistir a oferir acompanyament en la inserció sociolaboral i d'habitatge per garantir una preparació progressiva per a la independència personal, d'acord amb les necessitats formatives i d'integració social i laboral de cada adolescent. Aquestes mesures es poden acordar, fonamentalment, respecte d'adolescents majors de setze anys, amb llur consentiment, que es trobin amb possibilitats escasses de retorn al nucli familiar d'origen o sense perspectives d'integració en altres nuclis de convivència o que tinguin risc d'exclusió social en assolir la majoria d'edat.

...” es tracta d’assumir que tenim una responsabilitat social vers el conjunt de la nostra població infantil i adolescent, si realment aspirem a una societat millor. I això no es limita només a actuar ‘quan les coses van malament’ o ‘quan comencen a anar malament’, sinó per “aconseguir que vagin millor”. Prevenir és veure venir, per tant, calen actuacions preventives que donin oportunitats als nostres infants i adolescents, fins ara no pensades. Les actuacions socials preventives constitueixen nous reptes per a les polítiques socials i per als programes d’intervenció social en l’àmbit de la infància i l’adolescència, ja que comporten actuar sobre probabilitats, no sobre fets inqüestionables i unívocs. És per això que cal facilitar instruments, fins i tot legislatius, per tal de disminuir les probabilitats genèriques d’esdeveniments que incideixin negativament en la població infantil o adolescent, i a fi de potenciar actuacions que garanteixin un augment del benestar de tota la població.” (pròleg de l’avantprojecte, fa referència a l’article 17 del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència.)

Joan Rodríguez i Serra és educador social