Recuperem La Pau pel barri de Mar o el penúltim "pelotasso' (1)

Ara que l’Ortoll torna a estar a les notícies, per la fal·lera constructora, us portem un nou capítol de les velles corruptes pràctiques urbanístiques amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú com a cooperador necessari, tot proposant una requalificació de l’activitat i distribució volumètrica del l’espai. L’Ortoll, molt a pesar nostre creiem que va pel mateix camí.

L’Escola La Pau va ser fundada per un grup de pares l’any 1981, que va donar lloc a la constitució de la cooperativa Ensenyament del Garraf SCCL.

Les persones sòcies fundadores a través de la cooperativa varen adquirir l’edifici situat a la Rambla de La Pau 59, mitjançant un préstec hipotecari i l’aval personal de les persones sòcies, amb el consegüent risc que si el projecte no hagués reeixit, haurien d’haver respost amb els seus béns personals.

Les persones sòcies varen dedicar moltes hores del seu temps lliure a fer realitat aquest projecte, amb nombroses gestions administratives i també col·laborant en l’adequació de l'edifici, i la construcció del nou espai de 3 plantes que dona al pas de la via del C/ Magdalena Miró.

La voluntat de les persones sòcies es que en cas que la cooperativa deixes d’exercir l’activitat per la qual va ser creada, en aquest cas l'educació, i fos dissolta, els possibles fons o actius quedessin en benefici de la comunitat local, tal com reflectien els estatuts concretament el 67:

“La adjudicación del haber liquido resultante, en el supuesto de que exista remanente, ayudarà a incrementar el fondo de obras sociales, que serà irrepartible entre los socios.

Dichas obras sociales, relacionadas con los principios de cooperativismo, podrán continuar con su obra en beneficio de la comunidad local una vez liquidada la cooperativa.”

Al cap d’uns anys es va sol·licitar un nou préstec per ampliar l’escola amb la construcció del nou espai de 3 plantes que dona al pas de la via del C/ Magdalena Miró, dedicant-hi moltes hores personals. Préstec que també es va poder retornar gràcies a les aportacions i quotes dels pares socis de la cooperativa.

Passat 14 anys des de la seva fundació, i ja que la majoria de pares fundadors ja no tenien alumnes a l'escola, varen confiar part de la gestió de la cooperativa en l’equip docent, transformant la cooperativa de consumidors, en una cooperativa mixta de consumidors i treballadors. Tot confiant que aquesta decisió comportaria una major implicació de l'equip docent, mantenint l’esperit inicial.

En cap moment els professors de la cooperativa varen fer aportacions pel funcionament de la cooperativa, totes les despeses de l’escola i el sou dels professors eren coberts pels ingressos com a escola concertada de la Generalitat, i també de les quotes extres que tant pagaven els pares que es feien socis de la cooperativa, com els que decidien no fer-se socis i solament inscriure els seus fills a l’escola.

L’any 2001, la majoria de treballadors que eren socis de la cooperativa, van decidir transformar la cooperativa exclusivament en una cooperativa de treball.

Amb aquesta maniobra, l’important patrimoni de La Cooperativa, consistent en els 2 edificis quedaria en mans d'una dotzena de personal docent i treballadores de l’escola.

Finalment, a través d’una demanda de persones sòcies consumidores, es va poder revertir aquesta situació i tornar a ser una cooperativa mixta.

I arribem a l’any 2019, l’activitat educativa de la cooperativa cessa, i la majoria de socis consumidors i professors es desentenen de la cooperativa. La majoria d’alumnes van a Escola Santa Teresa de Jesús i alguns professors/res també.

Aquesta circumstància va ser aprofitada per 2 mestres i la que fins a la data havia estat la secretaria de l’escola, per transformar la cooperativa en una S.L. (Cal Terzi S.L.), en la que cada una de les 3 sòcies és propietària del 33 % de la nova societat i que també amplia la seva activitat, en el sector immobiliari, preparant l’escenari per a un possible lloguer o venda dels edificis.

El més ètic, hauria estat liquidar la cooperativa i fer una donació dels actius de la cooperativa, (els terrenys i els edificis) a la comunitat local, com podrien ser una fundació o a directament ajuntament, que podria haver compensat el deute a les 3 persones sòcies i que era inferior a 90.000 €.

I ara comença la segona part amb l’aparició del Sr. Clave……

Continuarà…..

Jaume Aliaga,
Ex-soci de consum i ex interventor de comptes d'Ensenyament del Garraf SCCL

Per adherir-vos al manifest ho podeu fer en aquest enllaç o través d’aquest QR