La massiva presència del "botellón" condiciona les barres de les empalmades

La temporada estival a l'Alt Penedès va associada a una ruta d'empalmades no oficial que comença de facto el segon cap de setmana de juliol a La Granada i que finalitza a principis de setembre amb la celebració de les Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia.

Entre aquestes dues dates, cada cap de setmana hi ha celebracions a un o més municipis, on l’assistència de gent provinent de les poblacions de les rodalies configuren una comarca d'autèntic caràcter festamajorenc.

Tot aquest model es va posar en dubte l’any 2007 com a conseqüència de diverses baralles en diverses poblacions de manera continuada, que van tenir el seu punt àlgid amb un atropellament intencionat de 8 persones durant la festa major del Pla del Penedès; i amb la pallissa que cinc joves van propinar al tinent d’alcalde de Castellví de la Marca tres setmanes més tard durant l’empalmada de La Múnia.

Continguts aquesta sèrie de problemes, el que posa en perill la continuïtat de les empalmades a dia d’avui com a tal és la rendibilitat que se'n pugui obtenir a les seves barres. I és que l'arribada de la crisi també va afectar aquest sector. El descens del poder adquisitiu dels assistents a les festes (hi ha molta presència de joves entre 16 i 25 anys) és el principal motius pels quals "el botellón" ha augmentat de manera exponencial la seva presència a les empalmades.

Assistint a qualsevol d'aquestes festes es pot observar el gran nombre de joves amb equipatge a l'esquena on hi guarden la beguda. El fet de ser música a l'aire lliure, també permet guardar els utensilis al cotxe, el qual es pot trobar ben proper i permet fer-hi viatges. Aquesta pràctica no és una novetat, però si que ha incrementat considerablement els darrers anys.

Amb tot, barres d'empalmada que havien arribat a facturar uns 10.000 euros nets en una sola nit en els anys de bonança econòmica, es troben que a hores d'ara, malgrat poder haver-hi un volum similar de gent, els seus guanys han arribat a baixar ni més ni menys que dues terceres parts, el que representa un 66%.

Per evitar aquest descens de consumicions a les pròpies barres, s'ha optat en alguns casos per abaratir el preu de la beguda (passant, per exemple, el preu d'un combinat de 5 a 4 euros), però el cost segueix sent poc competitiu davant el “botellón”.

Tot i això, barres i “botellón” no són conceptes paral•lels durant tota la nit, ja que hi ha un element que els fa creuar-se. Molts cambrers d'aquests llocs han rebut la petició d'un glaçó (que al cap i a la fi és per refrescar la beguda del “botellón”). Això ha fet que en alguns casos s'hagi oficialitzat un preu pel got de gel. Així, aquest any ja hem pogut comprovar en algunes empalmades com en la relació de preus s'hi afegia “got de gel a 1 euro”. És una mesura que serveix per atenuar el mal que fa la presència consolidada del “botellón” i, a canvi, treure’n almenys algun rèdit.

Normalment les barres de festes majors les solen dur entitats del municipi en qüestió que d'aquesta manera subvencionen les seves activitats de tot l'any (o una part proporcional en funció de les necessitats de cada cas). D’aquí sorgeix un altre dels problemes que poden afectar la rendibilitat de les barres: les consumicions gratuïtes que poden cedir els cambrers davant tant gran quantitat d’amics o coneguts entre els clients, cosa que en ocasions, pel fet de no tractar-se de professionals o gent conscienciada en l’objectiu final de finançar l'entitat en qüestió, pot causar encara un descens més gran dels possibles guanys per vendes. Aquesta qüestió però, és un problema intern que en cas de succeir sí que permet molt marge de maniobra als organitzadors per solucinar-ho.

Així com el model d'empalmada s'ha vist afectat per la crisi, un altre model de festa ha crescut de manera paral•lela dins el marc de les pròpies festes majors. I és que d'uns anys ençà han proliferat a moltes poblacions de l'Alt Penedès els correbars, una ruta de bars de cada població (per beure una consumició de cervesa a cada aturada) que s'ha oficialitzat en els programes tot i que la denominació fa una clara apologia de la beguda. Aquestes rutes també són organitzades per entitats locals, que veuen així (i l'èxit d'assistència ho rubrica) la possibilitat de treure’n benefici econòmic a través de consumicions sense veure’s afectat pel “botellón”. El modus operandi no es limita només a la beguda, ja que el preu, situat entre 10 i 15 euros, inclou també entrepans i regals. Val a dir que tampoc és una iniciativa nova, de fet fa anys que el dijous previ a la Festa Major de Vilafranca se'n celebra un que va arribar a morir d'èxit per refundar-se posteriorment, però sí que està sent una mesura rendible aplicable a la realitat nous temps.