Zona minada a l’ESO

Cert que en el pas de l’ESO al batxillerat ens trobem un salt important i que massa alumnes s’hi entrebanquen. Però també és cert que alguns d’aquests alumnes hi han anat a provar, a veure quin pa s’hi dona. Al cap i a la fi, només ells són vagament conscients de la poca energia que han esmerçat en els estudis fins llavors i creuen que, si s’hi posen, ho aconseguiran. Molt sovint és tard. Quan comproven que, efectivament, tal i com els ha dit el seu tutor de quart, l’exigència del batxillerat els resulta excessiva, ho deixen. Una decisió que provoca un efecte nefast, perquè engreixen unes estadístiques d’abandonament del batxillerat sobre les quals després pedagogs oxigenats i polítics inqualificables bastiran mesures que afectaran tothom. O sigui, que els que ho tenien clar, es veuran afectats per aquells que senzillament van anar a provar-ho. Aquest percentatge d’alumnes-aviam-què-passa no és solucionable, no els convencerem de fer una altra cosa fins que no s’estavellin, ja ho podem dir així de clar, no hi perdem més el temps. I fer els possibles per a que no s’estavellin, és enganyar-los (i això és el que legislarem, no patiu)

Però també hi ha qui de bona fe vol arribar a ser enginyer. (Que a molts alumnes els agradi la carn de vedella no fomenta les vocacions ramaderes; en canvi, que a molts alumnes els agradin els mòbils o les motos sí que fomenta les vocacions tecnològiques. Em sembla una asimetria curiosa) Per entrar al batxillerat cal el títol de l’ESO. Aquest títol s’obté amb dues o tres matèries suspeses que molt probablement tenen continuïtat al batxillerat. S’obté amb qualificacions molt generoses perquè és educació obligatòria, per a tots, amb treballs en equip i cooperatius que amaguen sistemàticament els assoliments individuals. Saber llegir, escriure i enfrontar-se a les situacions matemàtiques més bàsiques et permet funcionar per la vida, però si les han assolit justets, l’esforç necessari per poder seguir les matèries de primer de Telecos o de medicina al cap de dos anys serà titànic. Per a molts, aquests seran els dos cursos acadèmicament més durs que viuran.

No obstant això, no sembla una bona idea canviar el batxillerat mirant enrere. El batxillerat ha de mirar endavant per definició! I, de fet, no caldria canviar-lo. Seria tan fàcil com exigir un títol d’ESO amb totes les matèries aprovades i una nota mitjana X. Seria més honest per tothom. Mentre això no s’aprova (i estic segur que passaran lustres) només recomano a les famílies amb fills a l’ESO que no facin cas de les paraules “assoliment” i “satisfactori”. Si els seus fills o filles aspiren a una educació superior cal que s’autoexigeixin l’excel·lència. L’educació secundària obligatòria és un terreny minat en el qual l’exigència serà mínima durant quatre anys. No es creguin que amb el títol d’ESO poden fer batxillerat, el més probable és que no puguin si no l’han aconseguit amb un grau de coneixements i d’hàbits que els permetin fer-ho.

(PD. La solució oficial és el nou batxillerat. Ja no hi entro, encara no l’he vist. Crec que es canvia el batxillerat perquè el fracàs de la nova pedagogia i dels nous mètodes és tan monumental que no permet els alumnes seguir els plans antics. Ara bé, potser la realització efectiva d’aquí a uns cursos em desmenteix i resulta que la preparació dels alumnes per a la universitat millora exponencialment després d’aquests anunciadíssims canvis metodològics. Ho espero amb candeletes)