Experts avisen que en ple canvi climàtic les franges de protecció a les urbanitzacions són necessàries però insuficients

L'incendi del Pont de Vilomara ha arrasat la urbanització River Park, situada al capdamunt d'una carena i envoltada de bosc. El foc ha afectat una cinquantena de cases i ha tornat a posar sobre la taula l'etern debat de les franges de protecció a les urbanitzacions: no sempre es fan i molts cops recauen sobre els ajuntaments. Els experts asseguren que les franges són molt necessàries, però no suficients. "Fent el símil amb un terratrèmol, les franges servirien per un d'escala 3, però ara tenim incendis d'escala 7. Més enllà de les franges, necessitem actuacions que ampliïn l'horitzó", ha explicat l'investigador del CTFC, Eduard Plana. La clau, segons diu, és l'activitat agrària i ramadera: "No ens podem permetre el luxe de perdre-la".

"Ens agrada molt el bosc, però hi vivim d'esquena. Algunes cases en segons quin lloc és com si estiguessin edificades enmig d'un riu, esperant que vingui el tsunami". Així de contundent s'expressa l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana, qui defensa la necessitat de franges de protecció a les urbanitzacions, però va més enllà. "Hem d'ampliar l'horitzó, que les franges ens deixin veure el bosc i tot el que hi ha darrera", subratlla.

En aquest sentit, defensa que, en ple context de canvi climàtic i amb incendis cada cop més virulents, les franges de protecció són necessàries però insuficients si no es gestiona el bosc que hi ha al darrere. Així doncs, opina que la gent no és conscient que, en determinades èpoques de l'any, el bosc pot representar "una amenaça" si no està ben gestionat.

Aquesta idea també la comparteix el cap de la secció de prevenció d'incendis forestals de la Diputació de Barcelona, Òscar Sànchez, qui defensa la necessitat que la gent sigui conscient del perill que representa estar envoltats de bosc sense gestionar. "Els propietaris han d'actuar en conseqüència, igual que es gasten diners en seguretat comprant una alarma o posant una tanca a casa seva, han d'invertir i gastar-se els diners en defensar-se del bosc", subratlla.

Pel que fa a l'administració, des de la Diputació de Barcelona s'inverteix més d'1 MEUR anuals en fer una quarantena actuacions en franges de protecció, però Sànchez reconeix que no és suficient: "Només a la província de Barcelona, tenim 1.500 urbanitzacions i nuclis, on hi viuen 800.000 persones".

La llei obliga els propietaris de cases envoltades de massa forestal a fer una franja de protecció de 25 metres d'amplada. Si no la fa, és l'Ajuntament qui, sovint amb moltes dificultats, ho ha de fer de manera subsidiària. És a dir, fent-ho ell i després passant la factura -que no sempre cobra- al propietari. Per un Ajuntament petit, això representa una feina "ingent".

El Bruc, exemple de bona gestió

L'any 1986, un incendi va cremar més de 7.000 hectàrees de bosc al massís de Montserrat. El Bruc, als peus de la muntanya, va ser un dels municipis més afectats. Des de llavors, el poble, de 47 quilòmetres quadrats i amb un 97% de sòl rústic, envoltat de bosc i matollar, és conscient que està exposat al foc i, per això, ha treballat per protegir-se.

Les tres urbanitzacions del poble tenen franja de protecció i també el nucli. A més, més enllà de les franges, hi ha un tancat de 180 hectàrees on hi pastura un ramat de rucs. La zona és considerada estratègica pels Bombers, i tot va tenir resultat l'any 2015, quan un incendi a la mateixa zona es va poder aturar i, tot i tenir un potencial de 5.000 hectàrees, se'n van cremar un miler.

La seva alcaldessa, Bàrbara Ortuño, defensa la corresponsabilitat de tots en la lluita contra el foc, tant dels propietaris com de l'administració i les empreses. Un exemple és el restaurant Vinya Nova, al Bruc, amb capacitat per a més de 600 comensals. El seu gerent, Danin Solà té gravat a la memòria el record dels incendis del 86, i no vol que el foc l'agafi desprevingut. Per això, té una franja de protecció amb oliveres al voltant del restaurant, hidrants i una bassa per si els bombers la necessiten. "És una inversió, però al final, si es cremés tot, el preu seria molt més elevat", assegura.