Una estació d’autobusos deplorable

El Vendrell, ves per on és el tercer municipi en nombre de població de la província de Tarragona amb unes 45.000 persones que hi viuen assíduament a banda dels qui ens visiten els caps de setmana i vacances. Unes xifres que es poden duplicar i triplicar fàcilment en dates tan nostrades com els darrers dies de la Setmana Santa o el 15 d’agost que és un dia punta. Hem de tenir en compte que la comarca del Baix Penedès estem sobre els 120.000 habitants censats que també es veuen multiplicats durant alguns períodes.

A banda d’aquesta dada hem de tenir en compte que el Penedès sempre ha estat un territori de pas de nord a sud i cap a l’oest. Un punt de trobada de moltes cultures que en el seu camí en la història han passat pera aquestes contrades dominades per la vinya, l’olivera i el garrofer.

Si fiquem en un còctel tot això hauríem de suposar que estem amb unes infraestructures de comunicacions dignes del volum i de la situació del territori com passa amb Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. El Vendrell un cop més estem en la posició menys afavorida de les nostres localitats de referència. Tenim una estació que a vegades has de passar dos cops per davant per saber que és realment una estació perquè és fàcilment identificable amb una parada més de la xarxa. Per altra banda, tot i que els seus inicis, que no deu fer gaire més de 20 anys van pactar que les empreses de transports s’encarregarien de les despeses de manteniment d’aquesta estació. Estem parlant d’una sala amb uns lavabos, uns bancs i un senyor que dóna informació i que vigilés aquest espai. No hi podia faltar en aquest equipament públic una pantalla amb els horaris de les circulacions que passen per aquest punt.

Avui en dia la situació d’aquesta estació és deplorable. Primer de tot, el recinte està tancat. La pantalla interior amb els possibles horaris que es visible des el carrer no funciona. Tot i que hi ha uns panels informatius no sempre responen a la realitat i a vegades pots veure coses peculiars que més que orientar poden deixar bocabadat al viatge que els consulta.

Aquests petits detalls s’agreugen quan les condicions climàtiques no són les millors, com dies de pluja i vent. Llavors la gent està obligada a anar al bar del costat per protegir-se de les inclemències del temps. Evidentment ja tenen el cartell que els lavabos només són per ús dels clients del local. No res, un tallat i tens dret a tirar de la cadena.

Estem parlant d’una estació de tren que durant tota la problemàtic de Rodalies ha vist com és duplicava el seu volum de viatgers. Si donem un cop d’ull als horaris, a grans trets podem dir que en un dia habitual, entre dilluns i divendres, poden passar uns 160 autobusos per aquesta estació, sense ser gaire optimistes. Si afegim tota la logística de viatgers de les obres de Renfe podem veure com cada dia podien passar uns 230 autobusos diaris. Si calculem uns 40 viatgers per trajecte obtindrem uns 9.000 viatgers al dia. Una quantitat a tenir en compte per saber el volum de gent que passa pel Vendrell i veu aquesta infraestructura totalment decadent. Fa uns anys l’estació d’autobusos estava on està l’actual caserna de la policia municipal, però clar allí la gent no hi anava o els manaires tenien por que no hi anés. Aquella ubicació va durar dos telediaris perquè es va buscar un lloc millor però el preu va ser molt alt perquè tot i les condicions que hi havia en aquell moment eren mínimes pel volum del Vendrell. Ara ja estem a nivells freàtics.

Segurament és més important fer una gran Riera per si un dia ens inundem quan fa quatre dies deien que volien renaturalitzar la Riera. Ves a saber on acabarem tot plegat, però el problema que la inversió en els nostres serveis bàsics és precària. Potser amb aquestes obres faraòniques no ens inundarem mai, però això li expliques a la gent a les 6 del matí d’un gener que va a agafar el bus a l’estació del Vendrell a veure que en pensa. Realment amb aquesta política de subvenció caigui que caigui i sense ordre ni concert no anem enlloc. Anem per mal camí perquè al final ens quedarem en res, com sempre passa. Tornem als primers de la llista, però aquest cop també per baix.