El consum d'aigua es manté estable al voltant dels 117 litres per persona i dia, segons un informe

El consum d'aigua s'ha mantingut estable el darrers anys i el 2019 es va situar en 117 litres per persona i dia, segons consta a l'Informe sobre l'estat del medi ambient a Catalunya 2016-2019. El 2015 aquest consum era de 115 litres. D'altra banda, la demanda total d'aigua per a usos consumptius (reg i usos urbans, ramaders i industrials) va disminuir un 7% entre el 2014 i el 2018, fins a situar-se en 2.629,53 hectòmetres cúbics. L'aigua dessalada ha crescut un 118% entre 2015 i 2019. D'altra banda, l'informe assegura que els contaminants més crítics, com el diòxid de nitrogen, les partícules PM10 o l'ozó troposfèric, es mantenen estables o amb certa tendència a la ¡baixa

L'informe sobre l’estat del medi ambient 2016-2019 s’estructura en sis grans àmbits: aigua, medi atmosfèric, biodiversitat, residus, energia i canvi climàtic. També recull informació sobre economia verda i circular, transports i mobilitat.

En l'àmbit hídric, explica també que la qualitat química dels rius es manté més estable que el seu estat ecològic, que va empitjorar sensiblement entre 2015 i 2019.  El percentatge de masses d’aigua costanera que estan en bon estat o en un estat proper a bo es manté bastant estable entre els dos períodes, amb més del 50% en bon estat o en bon estat amb incerteses.

En canvi, el percentatge de masses d’aigua subterrània en bon estat ha disminuït fins al 58%. A les conques internes el percentatge de qualitat és més baix, a causa de l’accés de nitrats al medi, que a les conques catalanes de l’Ebre. El que empitjora, principalment, és la seva qualitat química.

El treball constata també que set dels deu anys més càlids a Catalunya des de 1950 corresponen al decenni 2010-2109. En el mateix període s'ha observat una disminució de la precipitació anual de l'1,6% per dècada.

Contaminació

En l’àmbit del medi atmosfèric, s’assenyalen com a contaminants més crítics el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules de diàmetre menor a 10 µm (PM10) i l’ozó troposfèric (O3). A les zones de qualitat de l’aire de l’àrea de Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat (ZQA 1 i 2) és on s’observen les concentracions més altes de NO2 i també de PM10. En general, però, s’observa com aquests contaminants es mantenen estables o amb certa tendència a la baixa, tant en aquestes zones com en el conjunt de Catalunya.

L'O3, en canvi, no mostra una tendència clara, ja que és un contaminant fortament supeditat a les condicions meteorològiques. Tot i això, des de 2016 s'observa un increment de les hores de superació del llindar d’informació, amb el registre d’un gran pic el 2019. Pel que fa a l’abast territorial, l’afectació va ser força extensa. La plana de Vic és la zona on hi ha més superacions del llindar d’informació a la població per O3.

En línies generals, el nivell de la qualitat de l’aire a Catalunya es va considerar bo durant aquest període.

Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el 2019 es van emetre 43,99 milions de tones de CO2 (un 13% per sobre de les emissions de l’any 1990). Els sectors que van contribuir en major grau al total d’emissions d'aquests gasos van ser la indústria i el transport (30% del total), seguits amb força diferència pel sector energètic (15%). El sector de l’agricultura i la ramaderia va contribuir en un 11% al total d’emissions.

Pèrdua de biodiversitat

El treball constata que s’està perdent biodiversitat, tot i que en els darrers anys aquest indicador mostra una certa tendència a l’estabilització. Les principals causes de la pèrdua de biodiversitat, també a escala mundial, són la destrucció d’hàbitats per degradació i fragmentació, agreujada per l’ocupació directa del sòl i la dispersió dels assentaments urbans. D’altra banda, la intensificació agrària també contribueix als canvis d’usos del sòl que generen una simplificació dels ecosistemes.

En l’àmbit dels residus, entre altres dades, s'explicita l’increment en l’àmbit de la recollida selectiva que el 2019 assoleix ja el 44,9% del conjunt dels residus municipals.

Pel que fa a la generació de residus de l’activitat industrial, s'ha situat el 2019 en 3,8 milions de tones, un augment del 5,4% respecte dels generats el 2016. El 88% d’aquests residus van ser residus no especials (3,4 milions de tones) provinents principalment del sector agroalimentari, del sector metal·lúrgic i del sector paperer. El 12% restant (0,46 milions de tones) eren residus especials (els que tenen més potencial contaminant). Del total dels residus industrials, la via de gestió principal és la valorització, amb un 70%.

En canvi, hi ha un notable un notable increment després de la caiguda de la producció d'aquest tipus de residus associada a la crisi econòmica. Així, el 2019 es van generar 5,03 milions de tones de residus de la construcció i demolició, un 73% més respecte del 2015. D'aquests 5,03 milions de tones se n’han reciclat el 56,3%.