La davallada en la construcció passa factura a les comarques del litoral català

El nou Índex, però, posa de manifest que els efectes de la crisi immobiliària són molt pitjors a la costa que no pas a l’interior. Com a mostra, un botó: la comarca de la Selva ha perdut fins a set posicions en només un any i passa de ser la quinzena comarca més competitiva a la vint-i-dosena. La resta de comarques costaneres segueixen la mateixa tendència: el Baix Ebre cau cinc posicions, el Montsià en perd tres, l’Alt Empordà en baixa una i el Maresme i el Baix Camp es mantenen pels pèls.

Per l’economista i president de l’Adeg, Xavier Cardona, la situació és “greu i preocupant” perquè fins i tot les poques comarques del litoral que guanyen posicions, com el Garraf, Baix Penedès i Baix Empordà, “tenen una situació econòmica molt feble; de fet, pugen perquè les altres cauen en picat”. Cardona ho té clar: “les comarques que han basat el seu creixement en l’especulació del sòl trigaran molt temps en recuperar-se”. I una advertència: “l’actual model econòmic ha caducat; si es vol sobreviure s’ha d’apostar pel coneixement i la innovació”.


Els primers i els últims


Les comarques de Ponent han experimentat un avenç generalitzat, així com aquelles zones properes a les capitals de província on hi ha una major concentració de població, capital, serveis i infraestructures. També cal destacar el gran salt que han fet les comarques d’Osona, Urgell i Garrotxa. Totes elles pugen en el rànquing (en el cas de la Garrotxa guanya fins a quatre posicions) gràcies a la millora de les infraestructures i a una menor dependència del sector de la construcció. Al capdavall de la classificació se situen, un any més, les comarques del Pallars Sobirà, la Terra Alta, l’Alta Ribagorça i el Priorat. Amb tot, aquesta situació no implica en cap cas menys qualitat de vida i benestar per a la seva població, sinó que el seu desenvolupament està emmarcat en un context econòmic més regional. I és que Xavier Cardona vol deixar clar que l’Índex “és només un instrument de coneixement de l’evolució de l’economia al qual, això sí, farien bé els polítics de tenir en compte”.

(Notícia publicada al diari Avui)