'Amb la llei que tenim ara, la desobediència civil és l'única possibilitat'

L’any 2011 hi van haver 260 desnonaments al dia, l’any 2012 la xifra va augmentar fins a 529. Gemma Campos, membre de la PAH Penedès (Plataforma Afectats Hipoteca), lluita dia a dia per canviar aquesta situació. El seu objectiu és, sobretot, evitar que “les generacions futures es trobin com nosaltres”. Des que va néixer la PAH, la Gemma s’hi ha abocat amb ferma dedicació. “És una feina que crema moltíssim, però una abraçada d’una persona que hem pogut ajudar, a mi m’omple l’ànima, per això ja val la pena”. Té una agenda molt atapeïda, parla enèrgicament i explica la dificilíssima situació de moltes famílies penedesenques. Es defineixen com un moviment de suport, d’assessorament i de solidaritat mútua, tenint en compte els pocs recursos dels que disposen. A Vilafranca, des de la seva creació ja han atès unes 500 famílies, tot i que afegeix que en els pobles hi ha més vergonya pel “què diran”. “Cobrim les necessitats de cadascú perquè el sistema les ha deixat descobertes”, afirma. Quan li pregunto que faci un retrat de la situació actual, resposta contundent: “Els polítics ens tenen als peus de la banca”.

Com està la situació a Vilafranca, o al Penedès, des de la vostra perspectiva?
Són dos perspectives diferents, perquè Vilafranca fa més que tota la resta de municipis. Sí que és cert que és de cara a la galeria, van aprovar moltes mocions, des d’habitatge fan el que poden però si abans de la crisi tenien llistes d’espera per accedir a un habitatge, imagina’t ara. L’última moció que vam presentar va ser al ple del mes passat, i vam proposar d’enviar una carta a les entitats que hi ha aquí a Vilafranca per avisar-los que si es continuen cobrant deutes després del desnonament, retiressin els productes que no tinguin penalització, i en cas de que acceptessin, demanàvem aconsellar als altres ajuntaments que facin el mateix. Ni això no van acceptar.  I ells acabaven de demanar un crèdit d’un milió vuit-cents mil euros. Ells demanen austeritat a la gent, han expoliat el país sencer entre uns i altres, i continuen demanant crèdits? No podem estirar més el braç que la màniga. I si es destinessin a fins socials...

I el nou pacte socialistes-convergents?La seva prioritat és mantenir la cadira, perquè si realment la seva prioritat fos la gent i l’emergència social que hi ha...
Ells venen, es fan la foto, i a l’hora de la veritat no fan res. Algun regidor s’ha mullat més a títol personal, un dia i prou.

Quin perfil teniu de la gent que s’adreça a vosaltres?
Ha anat canviant, primer era gent sense estudis, molts immigrants, però cada cop això ha anat pujant. Primer “classe” baixa (tot i que no hi crec amb les classes), classe mitja, i ara classe alta. Tenim gent que han estat molt bé tota la vida, amb la seva empresa que els ha funcionat, i en el moment que les coses han anat malament, han hipotecat la casa per poder mantenir l’empresa un temps més, i ara es troben enganxats. Hi ha policies locals, infermeres... ara ja toca a tothom.

El problema és que a la gent li embarguen el pis i després encara han de pagar el deute, no?Clar, el problema gros que hi ha és que van inflar els preus de les vivendes, i ho van fer ells; les tassadores eren seves. Ara bé, sí que és cert que molta gent hi ha col•laborat, perquè es compraven dos pisos i un el venien al cap de sis mesos per el doble de preu. Però aquí els grans culpables són els legisladors que ho han permès. I aquí hi ha PP i PSOE, la liberalització del sòl va ser del Boyer, l’any 96. I en la bombolla amb la que estàvem, tothom teníem bons sous, i tu no tens perquè ser un economista i veure que allò havia de petar un dia o un altre. Si les ministres de vivenda sortien a dir: “lloguer és tirar els diners”.  I als anys 1999-2000, un pis de lloguer valia 900 euros, i el del costat amb hipoteca, potser et sortia a la meitat. Doncs què fas? Et poses amb una hipoteca i si algun dia haig de marxar ja m’ho vendré. I a més, el que tenia pisos per llogar el castigaven! No ha sigut innocent que la gent s’hipotequés, no hi havia una altre via. O tenies el que et costava el lloguer -que era el doble de car-, o hipoteca.
I nosaltres sempre diem que és un bé de primera necessitat, no parlem de segones residències. La gent que passa per la PAH fa vint anys que no han anat de vacances. És una minoria la gent que va ser inconscient i es va posar en un problema. Molta gent es troba que encara que el banc es quedi l’habitatge, els queda un deute enorme. A més, amb interessos de demora, que són entre un 20 i un 35%, quan hi ha la llei europea de protecció al consumidor diu que no es pot cobrar interessos de demora més del 2,5% del preu del diner, que a dia d’avui rondaria a un 10%. I ho estan cobrant a un 35%...

Com pot ser?
La pròpia administració està incomplint la llei europea de protecció al consumidor.  L’únic que es demana és una igualtat de normativa al respecte de la resta d’Europa. I una segona oportunitat igual que la tenen empreses, corruptes i negligents. Que tots aquests s’escapen. La gent té el mateix dret immens... Què has de ser economista per firmar una hipoteca? I els notaris igual, deien una cosa, i després n’era una altra.

La gent era conscient de saber el que firmava?Jo tinc amigues advocades que els hi han colat igual... Fins i tot la gent preparada no ha pogut fer res en contra del banc. I la dació hi és, voluntària, però no l’han aplicat mai. A la gent de peu els hi han posat quantitat de productes a dins la hipoteca que no han servit de res; seguros per quan perdies la feina, però per “despido procedente” ja no valia, els swaps...

I la gent que es troba amb aquestes situacions, quines possibilitats té?
La desobediència civil. Cap ni una més. Perquè a dia d’avui el problema que tenim és que la llei hipotecària no canvia. És David contra Goliat. El particular no té cap mena de defensa. Ara els jutges comencen a veure el que està passant i comencen a acceptar coses que abans no acceptaven. El que es pot fer és intentar “atrassar” el procés el màxim possible per veure si les lleis canvien. Però la gent que ja l’han tret de casa, arrosseguen el deute. I aquesta gent té el dret a una segona oportunitat. Nosaltres treballem pels que hi són, pels que vindran (perquè comenten que hi ha un milió i mig de processos oberts als jutjats d’Espanya) i la retroactivitat no és negociable, són coses de mínims.

Retroactivitat?Sí, vol dir que un cop es canviï la llei i s’aprovi la dació en pagament (que et perdonin el deute) que també s’apliqui a totes les famílies de bona fe i primera residència, perquè clar, aquí bancs i polítics manipulen. La PAH no demana dació en pagament per tothom, ho demana pel deutor de bona fe i primera residència. La majoria de gent només tenen la casa, i hi tenen posats els estalvis de tota la seva vida.

A Vilafranca hi ha molta gent en risc de ser desnonada?
En teoria els que ja estan desnonats és que ja estan reocupant propietat bancària.

Què significa això?Doncs que de casa seva ja els van fer fora, i els hem col•locat en un pis que estava tancat propietat d’un banc. I acostumem que sigui de propietat del mateix banc on també l’han desnonat. Per fer pressió al banc. La gent ha de ser molt conscient que l’únic que té per negociar amb el banc és l’habitatge. I això de que no volen habitatges no és veritat, perquè sinó deixarien quedar les mateixes famílies amb règim de lloguer. I a ells els hi és igual si hi ha una persona gran, malalts, nens... tots cap al carrer. Recordes els “pisos patera” dels immigrants? Això ho està vivint ara la gent d’aquí.

I el banc què hi diu?

Depèn. Depèn també de la situació de la família, si són de lloguer no arrosseguen deute, a aquesta persona el que li interessa és tenir sostre i estar tranquil•la. Llavors amb el banc no se li diu res i normalment no se n’assabenten. Ja et dic, els tanquen i no paguen comunitat de veïns, ni impost de transmissions; com que no fan el canvi de nom de l’Ivi, les brosses, tots el rebuts, els hi continua arribant a la família que han desnonat! I si la família no se’n va al registre de la propietat i paga que el treguin de les escriptures, li continuaran arribant tots els rebuts. És una vergonya, els pitjors morosos són els bancs, que deuen més de cinquanta milions d’euros a les comunitats de veïns! A Vilafranca diuen que hi ha 3000 habitatges d’entitats bancàries buits. La gent ha de ser conscient que els polítics són treballadors nostres, que l’Estat som nosaltres.

Quan es procedeix a que arriba la policia i et fan fora? Quan arriba aquest dia?
Aquí a la comarca les execucions hipotecàries estan durant una mitja de tres anys i mig, està molt saturat el jutjat de Vilafranca. Des del dia que deixes de pagar fins que t’arriba la carta de desnonament passen uns tres anys, aproximadament. La gent que no es troba amb la problemàtica encara no és conscient de la llei que té! I que si el dia de demà li passa amb ell, el que es trobarà... I si no canviem això, els nostres fills també s’hi trobaran. El que vull remarcar és que la gent que tenim hipoteca i sí que la podem pagar, volem que canviïn les lleis perquè si arriba el dia que també ens va malament, no perdem tot el que hi tenim invertit en aquesta vivenda. Que s’adapti el contracte hipotecari, que et donin un marge per poder-te recuperar.

Des de la PAH, què demaneu? Quins serien els punts essencials?
La ILP són exigències de mínims, per salvar la situació d’ara. I nosaltres no tenim una xara preparada, té molt de mèrit el que la gent sense recursos ha aconseguit. I molta gent ens ha recolzat. I el que demanem, que ja es fa a altres països europeus és un comitè que vigili. D’una banda els bancs, d’altra banda les famílies, i un comitè, que ja és molt de guanyat perquè tens uns ulls amb objectivitat que vigilen. I el comitè vetlla perquè la família ha de tenir per menjar, per rebuts... i això aquí no s’ha tingut mai en compte. El que es demana és un procés que son cinc o set anys en el que hi ha una comissió que vigila tot el procés i s’intenta adaptar el que seria el pagament (el que pot pagar la família) al banc. Si passen aquests cinc o set anys i encara no has aconseguit recuperar-te, llavors es fa la dació en pagament. Amb això el que s’aconsegueix es comprovar també la bona fe del deutor, som els primers que de “caradures” no en volem! És un sistema que és bo tan pel client com per l’Estat, perquè pots comprovar-ho. I és el que diem nosaltres, es fa la dació en pagament als partits polítics, a les grans constructores, a les immobiliàries, clubs de futbol... som vaques lleteres que ens estan exprimint fins deixar-nos sense res. I sense segona oportunitat.

Quines expectatives tens, com creus que acabarà tot això?

Acabarà bé. Perquè cada dia sóm més, i amb les seves actituds l’únic que estan provocant és que la gent s’enfadi més. Anem amb el pes de la raó. Com més triguen a solucionar el problema, més gent tenim a les plataformes. Ho tenim claríssim, ho tenim guanyat. La gent no es quedarà al carrer, ja hem recuperat blocs sencers de pisos. I quan tinguem gent que no podem col•locar, bloc que hi hagi de propietat bancària, bloc ocupat. “Un desallotjament, una ocupació”. Tot i que nosaltres sempre intentem que si és d’hipoteca recuperin la seva pròpia vivenda. I això és el que fa força per pressionar el banc; “o em perdones l’hipoteca o d’aquí no marxo”. La PAH lluita pel dret a la vivenda per tothom. I fins que tothom no tingui accés a la vivenda, nosaltres no pararem. Si hem d’estar treballant 30 anys, aquí hi serem (riu). Jo només per les hores que he vist treballar a la meva mare, que l’he vist treballar 14 hores al dia, val la pena que jo estigui lluitant al carrer perquè les coses canviïn. A mi no em faran fora. (riu)