El mes de maig ha estat el més fred des de 1991

La meteorologia dels primers vuit dies del maig de 2013 va ser típicament primaveral, amb ruixats de tarda provocats fonamentalment per l’aire fred que afectava les capes mitjanes de la troposfera i una temperatura suau en superfície. Aquests dos factors afavorien una inestabilització de l’atmosfera i la formació de ruixats i tempestes de mitja tarda a zones de muntanya i de la Catalunya Central. Les quantitats de precipitació més importants registrades durant aquest període a les Estacions Automàtiques Meteorològiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser les següents: els 20,1 mm del Pont del Vilomara (el Bages), els 16,7 mm de Perafita (Osona), o els 15,8 mm d’Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès.

Si bé un front de baix impacte va creuar Catalunya entre els dies 9 i 12 de maig, va ser una pertorbació molt activa que va afectar el país entre els dies 14 i 22 la que va produir un canvi notable en la meteorologia. Els ruixats i les tempestes irregulars van afectar totes les comarques, acumulant quantitats superiors als 100 mm a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral. Fora d’aquests sectors on es van enregistrar els màxims de precipitació, cal remarcar que es van acumular més de 50 mm a bona part del prelitoral i de la Catalunya Central. La precipitació menys abundant es va localitzar a alguns sectors del pla de Lleida i sobretot al litoral de l’Alt i el Baix Empordà, així com alguns punts del delta de l’Ebre, on la precipitació acumulada va ser inferior als 10 mm. A banda de la nuvolositat molt abundant i la precipitació freqüent, un aspecte destacat de l’episodi va ser la temperatura, que es va situar en valors clarament inferiors als normals per l’època. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 186,7 mm de Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 142,1 mm de Salòria (2.451 m), també al Pallars Sobirà, i els 134,8 mm del Port del Comte (2.316 m), al Solsonès. La temperatura baixa que es va mantenir durant l’episodi va provocar que la cota de neu se situés als 1.500 metres i puntualment al voltant dels 1.000 m (especialment els dies 15 i 18 de maig), de manera que va arribar a nevar a molts sectors del Pirineu i Prepirineu, així com a les parts més elevades del massís del Montseny. D’altra banda, la matinada de dia 18 la neu va arribar a fer acte de presència a les parts més baixes de la Cerdanya, acumulant un gruix de 3 cm a Puigcerdà. La taula següent mostra el gruix de neu nova acumulat a les EMA gestionades pel SMC situades en zones d’alta muntanya al llarg de tot l’episodi.

Tot i que es tracta d’una nevada poc habitual en un mes de maig, tant per l’extensió com pel gruix de neu acumulada, en els últims anys hi ha alguns precedents d’episodis comparables registrats en aquesta època de l’any. Alguns dels més recents són els que es presenten a continuació. Entre el 19 i el 22 de maig de 2012 la neu va afectar molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, acumulant fins a 62 cm de neu nova a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. També cal destacar l’episodi que es va produir entre l’1 i el 4 del maig del 2010, quan es van superar els 50 cm de neu nova a diversos sectors del Pirineu occidental i a les parts més elevades del Ripollès.

L’atmosfera es va mantenir inestable fins a finals de mes, amb el pas de diversos fronts freds que van produir precipitacions fonamentalment al nord del país i que van mantenir la temperatura baixa per l’època de l’any. Les precipitacions més destacades es van registrar entre els dies 28 i 31 de maig, quan una pertorbació freda va creuar Catalunya. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 90,2 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 64,3 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà i els 58,5 mm a Vielha e Mijaran (la Val d’Aran). També la nevada va ser destacada al Pirineu, especialment al seu vessant nord, entre els dies 30 i 31. Els gruixos més importants mesurats per les EMA gestionades pel SMC van ser els 48 cm de Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 16 cm de Sasseuva (2.228 m), a la comarca de la Val d’Aran, o els 13 cm del Lac Redon (2.247 m), també a la Val d’Aran.

El maig ha estat termomètricament fred a Catalunya, i puntualment molt fred al Pirineu i Prepirineu Occidental i depressió Central, on les anomalies ha estat per sota dels -3,0 ºC (Figura 1). Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de les pertorbacions fredes que van afectar el país especialment a partir del dia 14 de maig. D’aquesta manera, si bé durant el maig no hi ha hagut cap episodi de temperatura excepcionalment baixa, aquesta s’ha mantingut per sota de la mitjana de manera persistent al llarg del mes, especialment la diürna, gràcies a la nuvolositat abundant i a les precipitacions freqüents.

El mes de maig ha estat el més fred des de 1991, si bé en alguns punts de les comarques de ponent feia gairebé 30 anys (des del 1984) que no hi havia un maig tan fred. Cal remarcar que en alguns sectors del litoral el maig d’enguany ha estat semblant al de 2004, que també va ser fred, i fins i tot en algun punt del litoral de la demarcació de Tarragona tan sols cal remuntar-se fins al 2010 per trobar un maig més fred.

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. D’aquesta manera, el maig ha estat plujós al Pirineu i en alguns sectors del Prelitoral Central, de l’Altiplà central, del Tarragonès, del Gironès i del Pla de l’Estany. En canvi, ha estat sec a ponent, la vall de l’Ebre, comarca d’Osona i àmplies zones del litoral central i nord (figura 2). Aquesta distribució de les anomalies pluviomètriques són resposta al principal episodi de precipitacions que va afectar al país entre els dies 14 i 22 de maig. Aquest episodi va afectar fonamentalment al Pirineu i al Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral, del litoral i de la Catalunya Central. En canvi, la precipitació acumulada durant l’episodi va ser molt modesta al pla de Lleida i sobretot al litoral de l’Alt i el Baix Empordà, així com alguns punts del delta de l’Ebre.