Els bombers apaguen gairebé 4.600 incendis de vegetació aquest 2016, un 8% més que l'any passat

A Catalunya s'han declarat aquest 2016 un total de 4.578 incendis de vegetació, el que suposa un augment d'un 8% respecte el mateix període de 2015, en què n'hi van haver 4.190 (dades fins al juliol). La xifra encara s'eleva més a l'agost ja que només durant les dues primeres setmanes ja s'han declarat 378 focs arreu del territori. Si es compara aquesta xifra amb els incendis de tot el mes d'agost del 2015, en només quinze dies ja s'ha superat i se n'han registrat 56 més. Aquesta situació s'agreuja si es té en compte que la majoria de focs tenen la mà de l'home al darrera. Per això, des del Departament d'Interior es demana "màxima prudència" pel que queda d'estiu i que es compleixin totes les recomanacions que es dicten des de Protecció Civil i bombers.

El 2016 està sent un any difícil per als bombers. En el que portem d'any (dades fins al juliol), s'han registrat a Catalunya un total de 4.578 focs de vegetació, això suposa un increment del 8% respecte el mateix període de l'any anterior. Si es tenen en compte les dades dels mesos d'estiu, entre juny i juliol hi han hagut 141 focs més que l'any passat.

Les estadístiques marquen un repunt significatiu especialment a l'agost. En només 15 dies, s'han registrat fins a 56 incendis més que en tot el mes d'agost del 2015. Entre les causes, hi ha el fet que els boscos estan molt secs. El director dels serveis territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, remarca que les plantes pateixin un "estrès hídric important" i que això fa que la situació encara sigui més complicada.

Per això, des del Departament d'Interior demanen col·laboració a la ciutadania i que siguin responsables. Ballesta ha lamentat que "en la majoria dels incendis hi ha la mà de l'home al darrere". Concretament, alerta que en molts dels casos una burilla mal apagada és la causa d'inici del foc. "Una burilla és un element d'ignició molt ràpid", remarca Ballesta.

Incendis per demarcacions

Per demarcacions, Girona registra 540 incendis en el que va d'any. Si les xifres segueixen la mateixa tendència es podrien superar els 693 focs de l'any passat. La comarca de l'Alt Empordà, com acostuma a ser habitual, és la que més focs ha tingut (136), seguida del Baix Empordà que en només set mesos se n'han declarat 134 davant dels 164 de l'any anterior. Per darrere d'aquestes dues comarques es situa la Selva amb 98 focs, el Gironès amb 65 i el Pla de l'Estany amb 23. Les comarques que menys incendis han patit són la Garrotxa, amb divuit, i el Ripollès amb onze.

Pel que fa a la resta de comarques catalanes, la més afectada pel foc ha estat el Vallès Occidental amb 380 focs seguida del Tarragonès. Allà els bombers han extingit 334 incendis. Aquesta xifra és pràcticament igual a tots els incendis registrats en els dotze mesos del 2015: 337. A l'altra cara de la moneda se situa la Vall d'Aran amb només sis focs registrats en el que va de 2016.

La Revetlla de Sant Joan dispara els focs urbans

Entre tots els mesos de l'any, juny és el que obliga a fer més sortides als bombers, un total de 1.143. Això es deu al fet de la celebració de la Revetlla de Sant Joan, que provoca més focs urbans (crema de contenidors, papereres o mobiliari urbà, entre d'altres). Durant el mes de juny, 694 van ser incendis a dins de l'àmbit urbà. Aquesta xifra supera de bon tros els focs urbans que es declaren en qualsevol altre mes.

Per darrere del juny, el mes de juliol és el que registra major número d'incendis. En concret, aquest 2016 els bombers han apagat 782 focs, molts d'ells agrícoles. En aquesta època de l'any, aquest tipus de focs s'encenen molt ràpid a causa de la sequera, tal i com destaca Ballesta.

La importància de les franges de protecció

El delegat d'Interior a Girona també s'ha referit a les franges de protecció, i ha recordat la seva importància sobretot en comarques com les de Girona, on hi ha masos aïllats i urbanitzacions. Per llei, aquestes franges han de ser de 25 metres i s'han de fer a l'entorn d'edificacions que estan a menys de 500 metres de terrenys forestals. La funció és que actuïn de tallafocs naturals en cas d'incendi i protegeixin les edificacions.

Ballesta lamenta que, si aquestes franges no estan fetes, els bombers han de destinar més esforços a protegir les edificacions i no poden dedicar més efectius per atacar el foc i evitar que avanci. Malgrat això, recorda que les comarques gironines són les capdavanteres en aquest sentit perquè el 93% dels municipis gironins de menys de 20.000 habitants ja tenen redactat el pla que marca les franges que s'han de fer. Ballesta defensa que aquesta feina es fa de manera coordinada entre totes les administracions per tal de completar tots els plans "al més aviat possible".