Morint d'èxit quan l'habitatge es dispara

És difícil assumir el debat -paral·lel al de l'implacable creixement de Sitges- abordant el problema en tota la seva dimensió, que és tant com dir què volem ser quan siguem grans. Des del sector turístic fa mesos que se'ns recorda amb una persistent campanya la importància i el pes específic del turisme com a font de riquesa i motor de l'economia local. De fet, Sitges compta des de fa una pila d'anys amb un Patronat Municipal de Turisme que consumeix grans quantitats de diners dels fons públics en la promoció de Sitges com a destí turístic encisador. I a fe de Déu que Sitges és ple de turistes que vénen a passar el dia a la platja, a passejar o a gaudir de la nit sitgetana. El problema no és que Sitges no tingui èxit, no és que la vila no sigui un destí referencial de centenars de milers de persones. Ben al contrari i és que, en tot cas, Sitges pot morir d'èxit. Com a exemple citaríem la presència carregosa als carrers més cèntrics de visitants que amb la seva presència poden oferir una imatge de col·lapse, allò que alguns intuïen quan denunciaven la massificació que poc té a veure amb la imatge d'un gratacels enfilant-se per damunt de l'Església. Senzillament perquè no hi ha cap formació política que s'atrevís a impulsar una aberració d'aquesta mena, ningú apostarà per inundar Sitges de gratacels, es digui Junyent o Baijet. I si Sitges genera un fort interès per ser visitada, també genera un fort interès per venir-hi a viure, en especial des de l'obertura dels túnels del Garraf. Si hi afegim que el preu de l'habitatge s'ha disparat a tot Catalunya, que el preu del diner és zero i que la gent amb líquid disponible prefereix invertir amb valors més segurs i rendibles com són els béns immobles, tenim com a resultat un Sitges on no falta qui està disposat a pagar una bona quantitat per un habitatge de propietat. Però i aquella població local que disposa d'uns recursos ordinaris, d'un salari arregladet? Aquesta és precisament la que paga els pl
ats trencats, aquesta és la que sí té necessitat d'habitatge perquè no disposa de prou diners per afrontar la compra d'un habitatge al seu municipi. No és la societat benestant sitgetana la que té un greu problema d'habitatge. De fet, en alguns dels debats que ha propiciat el planejament urbanístic de futur, han donat peu a comentaris classistes i conservadors que s'emmascaraven, en alguns casos, amb una pretesa defensa del medi ambient o amb un discurs ecologista. Aquesta no era una resposta urbanística progressista a un problema social que genera l'increment del preu de l'habitatge, sinó la defensa d'interessos de classe o particulars amb subterfugis, com allò de no perdre belles vistes al mar des de turons que lamentablement van ser urbanitzats aprofitant fa dècades una legislació urbanística fràgil i una disciplina urbanística inexistent. Amb un problema com el de l'habitatge a Sitges és insostenible justificar noves urbanitzacions a l'estil de Terramar. El debat s'ha de situar amb claredat, sense que això signifiqui que s'hagi de renunciar a exigir un urbanisme de més qualitat o a valorar si la normativa per accedir a un pis de promoció és injusta i dóna lloc a abusos. O si bé és necessari potenciar un parc d'habitatges de lloguer. Encara que tot això no farà que el preu de l'habitatge es redueixi ni que un sitgetà decideixi vendre el seu pis cèntric a un potentat i per la mateixa quantitat fer-se una caseta amb jardí i potser piscina en una urbanització o en un altre municipi on els preus siguin inferiors.