Investigadors de la UAB injecten la primera vacuna de control de fertilitat a senglars en zones urbanes

Investigadors de la UAB han injectat aquest dijous la primera vacuna per al control de fertilitat de senglars que es mouen per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El primer exemplar vacunat és un mascle que ha estat capturat en les proximitats de Matadepera i l'objectiu és fer-ne 100 cada any fins al 2019. Amb la vacunació dels 300 animals previstos es persegueix un doble objectiu: reduir la població de senglars i evitar que s'apropin a zones urbanes, reduint així problemes asocials com accidents de trànsits o destrosses a la via pública. Els experts creuen que els exemplars vacunats reduiran també les seves necessitats nutricionals i, per tant, esperen modificar el seu comportament i no s'apropin a les ciutats a la recerca d'aliment.

Amb la vacunació d'aquest dijous ha donat el tret de sortida la fase d'estudi de camp d'aquest projecte pilot que va arrencar ja fa un any amb la pràctica de controls sanitaris a alguns exemplars. El director del departament de Sanitat i Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB, Manel López Bejar, ha explicat que al llarg d'aquest temps els investigadors han analitzant l'estat reproductiu dels animals i que abans d'adminsitrar-los el fàrmac, se'ls identificarà i se'n prendran mostres biològiques.

Bejar ha explicat que la vacuna crea uns anticossos "per enganyar l'hormona que propicia la reproducció, tant en mascles com en femelles". En aquest sentit ha assenyalat que el que fa és "inutilitzar l'efecte d'aquesta hormona i el desig sexual per evitar el contacte entre animals, així com la recerca de territoris per a la reproducció i les seves necessitats nutricionals", que segons l'investigador "és el motiu pel qual s'apropen a les zones periurbanes".

Tal com succeeix quan s'aplica una vacuna contra una malaltia, els animals rebran una dosi injectada per a que, al cap d'uns dies, comencin a produir anticossos. La resposta immunitària per part dels individus es presenta variable, amb una durada d'entre 2 i 5 anys. Mitjançant la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l'observació dels teixits de les gònades i els títols d'anticossos es podrà determinar l'efectivitat de l'aplicació de la vacuna.

La fase experimental del projecte es repetirà també en els propers tres anys. En total, està previst vacunar més de 300 porcs senglars de zones de Terrassa, Vacarisses i Matadepera que es troben a tocar amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i també en algunes àrees de Sant Cugat del Vallès.

Projecte pioner

El projecte és el primer d'aquestes característiques que es fa a nivell mundial en senglars urbans i periurbans, tot i que els seus responsables han avançat que probablement hi haurà altres ciutats europees i asiàtiques que també el desenvoluparan. De fet, han indicat que la vacuna ja ha donat bons resultats amb cérvol als Estats Units i en senglars en captivitat al Regne Unit. "Ara ens toca veure si en estat silvestre és igual d'efectiva", comenta Bejar, que afegeix que els efectes d'aquest tractament "són reversibles", de forma que es pot recuperar la capacitat reproductiva dels animals.

L'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, s'ha mostrat satisfeta amb l'inici d'aquest tractament perquè afirma que "els senglars són un problema no només pels danys que causen, sinó perquè poden provocar accidents". Per la seva banda, Àngel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, assegura que des dels anys 90 la població de senglars ha augmentat considerablement. "La manera com s'ha gestionat fins ara amb la cacera no ha contribuït a eliminar els problemes que pugui representar el senglar i que es donen sobretot a les zones de contacte amb els nuclis urbans", ha comentat Miño que s'ha felicitat que les administracions apostin "per una forma de gestió diferent".