Sitges inicia una prova pilot per convertir una platja familiar en lliure de fum

La Regidoria de Platges de Sitges treballa en la modificació de l’ordenança municipal que permetrà convertir una platja familiar en lliure de fum, en una prova pilot que en cas de obtenir els resultats esperats es podrà ampliar a altres platges en temporades vinents.

El regidor de Platges, Guillem Escolà, ha explicat que “aquesta proposta té la doble voluntat de preservar el mediambient i mantenir el litoral sitgetà net de burilles de cigarreta, al mateix temps que es promouen hàbits saludables entre els vilatans, turistes i visitants”.

L’estiu passat es van instal·lar cendrers de peu als accessos de la platja Sant Sebastià per convidar a les persones fumadores a dipositar les burilles abans de trepitjar la sorra. Aquest estiu, el servei de cendrers s’ampliarà a altres platges i s’implementarà progressivament els propers anys a tots els accessos. Paral·lelament, aquest estiu es tornaran a distribuir cendrers biodegradables tant a les guinguetes de les platges com a l’Oficina de Turisme.

Les burilles, produïdes en gran part per plàstic, són un element altament contaminant que representa el 40% dels residus que es troben al Mediterrani, segons l’ONG Surfrider Foundation. El tabac i, per tant, els filtres de les cigarretes, contenen més de 7.000 substàncies químiques, algunes potencialment cancerígenes per a l’ésser humà. Les burilles esbandeixen aquests residus a l’ecosistema i són un perill per a les espècies animals que poden ingerir-les.

Diferents estudis certifiquen que el procés de desintegració complet de cada filtre pot portar fins a dotze anys i en aquest temps de vida pot arribar a contaminar fins a 10.000 litres d’aigua. Segons dades del darrer informe d’Ocean Conservancy, dos terços de les cigarretes que es fabriquen en tot el món, més de 5,6 bilions, acaben al mar i als oceans. 

Mesures per reduir la presència de plàstics al mar

Després dels resultats obtinguts la temporada anterior, aquest estiu una embarcació de neteja de residus al mar navegarà de nou al litoral sitgetà. Ho farà amb una ampliació de la freqüència i el temps d’actuació, en relació a l’estiu passat, i establerta com un servei fix anual de la temporada de platges per preservar la qualitat de l’aigua. Si el 2020 va funcionar els mesos de juliol i agost, amb una periodicitat intermitent (un dia sí un no), l’estiu del 2021 el servei serà del 15 de juny al 15 de setembre, sis dies a la setmana, sis hores al dia. El regidor de Platges, Guillem Escolà, assegura que “és una acció necessària per mantenir neta la nostra costa i oferir un millor servei a les platges, però també per evitar que aquests residus malmetin la fauna i la flora del litoral sitgetà”. A banda dels valors qualitatius i mediambientals, “amb els plàstics recollits promovem l’economia circular”, com ha explicat Guillem Escolà, “perquè els hem convertit en roba que properament vestiran les brigades de platges “.

L’estiu del 2020 el servei va recollir 114 quilograms de brossa, dels quals el 95% eren plàstics, que s’han transformat en tèxtil per fabricar equipament per a les brigades municipals. L’Ajuntament distribuirà entre els seus treballadors 48 samarretes de màniga curta i 24 de màniga llarga, fabricades amb un 75% del plàstic recollit al litoral sitgetà i un 25% de cotó també reciclat. La previsió és que al juny es produeixin 60 peces més, amb una empresa de proximitat que fa ús procediments amb el menor impacte ambiental possible.

De la platja de les Botigues a la Cala Xica, l’embarcació recull els residus que suren fins a un metre de la superfície, i que poden acabar enfonsats al mar o astorats als espigons, on es redueixen a microplàstics i retornen de nou al mar. Amb una capacitat de recollida de 27.000 m2/hora, el sistema mecànic de l’embarcació, format per dos braços hidràulics, pot recuperar del mar al voltant de 25 quilograms de brossa diària, que diposita en contenidor ubicat a coberta. De combustió sostenible, funciona principalment amb gas GLP, motors ecològics, que estalvia l’emissió de 414 quilograms de CO2 a l’atmosfera.

Punts nets de recollida selectiva i boies submarines

La lluita municipal contra els plàstics es materialitzarà també amb l’ampliació dels punts nets de recollida selectiva a les platges, que passen de 23 a 35, i amb la instal·lació una vintena de boies submarines que absorbeixen microplàstics, amb un sistema que permet filtrar l’aigua marina i contenir les partícules amb diàmetres superiors als 5 mil·límetres.

L’estiu passat es van col·locar 17 boies equipades amb xarxes a l’interior, al llarg de la costa, a uns 200 metres de distància de la platja. L’estudi amb el resultats obtinguts del servei la temporada 2020, ha desvetllat que cada boia ha filtrat una mitjana de 19,67 microplàstics, amb una mesura mitjana de 2,51 mil·límetres i d’entre 1,1 i 3 mil·límetres en un 60,17% dels casos, fet que explica per què poden arribar a ser gairebé invisibles per als banyistes. Guillem Escolà ha explicat que “és necessari que coneixem què hi ha al nostre mar. Els microplàstics són un greu problema mediambiental i també de salut, ja que es converteixen en aliment per a espècies que són de consum humà. Volem fer visible aquesta realitat a Sitges, ja que com determina l’estudi són tan petits que no els veiem però hi són, i és preocupant, sobretot al Mediterrani, una de les zones més afectades del món, segons els experts”.

Els residus s’han classificat en microplàstics negres (d’origen incert), podrien ser restes de material d’ús marítim o industrial); transparents o blancs de gruix baix (flexibles) i de gruix alt (rígids), procedents d’envasos, productes alimentaris o embolcalls; blancs (textura esponjosa, possiblement poliestirè); fils de niló, procedent de les xarxes de pesca; residus plàstics rodons (origen incert), i microplàstics de colors, resultat de la degradació d’estructures plàstiques de gran envergadura. Aquests darrers són els més comuns de la mostra estreta a Sitges.

La problemàtica dels microplàstics s’accentua a les poblacions turístiques, ja que es tendeix a generar més residus sòlids perquè provoca un ús més intensiu dels productes d’un únic ús. L’Ajuntament estudia la reducció de plàstics a la costa amb accions i propostes per reduir-ne el consum.