Es posa en marxa 'Obro feel', un xat de Whatsapp on s'ofereix suport emocional a adolescents i joves

El Departament de Drets Socials ha activat 'Obro Feel', un xat de Whatsapp on s'ofereix suport emocional a adolescents i joves d'entre 14 i 29 anys. El servei està actiu les 24 hores perquè els joves puguin contactar-hi per expressar les seves inquietuds o problemes a través del Whatsapp. A l'altra banda del xat hi ha un grup de voluntaris de la Fundació Ajuda i Esperança que fan l'acompanyament, el suport emocional i l'orientació pertinents. Es tracta d'una prova pilot per detectar precoçment problemes de salut mental com depressió, idees suïcides o trastorns de conducta alimentària. La intenció és arribar a potencials usuaris a través de les xarxes socials, mitjançant un algoritme que anunciarà el servei a perfils de joves a Instagram.

"Perquè les persones vegin que hi ha recursos al seu voltant hem pres la iniciativa que el servei vagi a buscar-les", explica en declaracions a l'ACN Rut Ribas, directora general de Joventut. Al servei, destaca, s'hi pot accedir amb només "un clic" i té l'objectiu principal que les persones joves rebin suport i acompanyament en un moment en què es trobin amb una situació que impacti en el seu benestar o salut mental.

La directora general de Joventut remarca que el projecte és una prova pilot per conèixer si el servei funciona entre les persones joves, si és útil i quins efectes té.

Els joves que ho necessitin hi poden contactar les 24 hores del dia i els set dies de la setmana per rebre acompanyament, suport emocional i orientació. Només cal que afegeixin el número de telèfon 680 354 155 als contactes del seu telèfon i iniciïn una conversa mitjançant l'aplicació Whatsapp. Una persona voluntària de la Fundació Ajuda i Esperança, seleccionada i formada en escolta empàtica i gestió emocional, li proporcionarà suport personalitzat.

Segons explica Ribas, 'Obro feel' és un joc de paraules, ja que combina el verb obrir -utilitzat per a les aplicacions o per iniciar un xat- amb la paraula anglesa 'feel', que vol dir sentir i que està vinculada a les emocions. Alhora, sona com 'fil' en català. Així, obrir fil també s'associa a quan s'explica una història.

La immediatesa del xat: "El malestar és aquí i ara"

Mireia Anglès, responsable de tota l'àrea de voluntariat i coordinació executiva de projectes de la Fundació Ajuda i Esperança, afirma a l'ACN que una de les riqueses del xat és la immediatesa en l'atenció. "El malestar és aquí i ara", diu en relació amb el que poden sentir els joves quan fan ús del xat. Per això, fa valdre el fet que la resposta davant d'aquest malestar sigui immediata. I és que, segons comenta, hi ha molts joves que estan vinculats ja a algun tipus de recurs, però per anar al psicòleg o al psiquiatre han d'esperar per ser atesos.

Per contra, en cas que els usuaris no estiguin vinculats a cap recurs, el xat pot ser una "via d'entrada". Anglès apunta que el format, que és confidencial i per missatgeria de Whatsapp, és una manera "d'aixecar la mà" per demanar ajuda i expressar el que vulguin. "A través del vincle que fem estan molt més receptius a acceptar una proposta de recurs que pugui haver-hi al seu poble, ciutat o barri", indica.

Així doncs, en cas de necessitar atenció, s'informarà la persona de com accedir als serveis públics de salut o d'altres recursos al seu abast (oficines joves, associacions i entitats). Si es detecta una necessitat mèdica immediata, el cas es derivarà a l'equip del Sistema d'Emergències Mèdiques. Aquesta col·laboració per facilitar la derivació s'emmarca en l'acció interdepartamental i intersectorial del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya.

"L'escolta activa", el paper dels voluntaris

Montserrat Badia explica que sempre ha estat vinculada al voluntariat, però assegura que ha anat a parar a aquest projecte arran d'un amic. Ella és terapeuta de Gestalt i, per tant, ja té experiència en l'acompanyament emocional a persones. Amb tot, com la resta de voluntaris, ha rebut una formació específica per fer aquest servei de voluntariat.

"T'ensenyen a fer aquesta escolta activa, també t'ensenyen la problemàtica de la joventut avui dia, tots els tipus de trastorns que poden haver-hi, o conflictes, i els argots que fan servir", relata, assegurant que la formació és "molt completa i molt interessant".

A partir d'aquí, i amb la base de la formació, els voluntaris s'encarreguen d'atendre els missatges de les persones que s'adrecen al xat. "Quan algú entra al xat et poses en contacte amb ell i el comences a acompanyar... El que la persona vol és sentir-se escoltada, atesa i acceptada sense judici per expressar el que li està passant", indica. "No fem de psicòlegs ni de terapeutes, fem escolta activa", afegeix.

Des de la fundació, Mireia Anglès explica que es fa una selecció "molt acurada" del personal voluntari, i afegeix que la formació de base que s'imparteix és "molt específica en joves" i "molt completa". A banda, també poden rebre formació de forma continuada i la seva tasca és supervisada.

Segons explica, en primera línia hi ha els voluntaris i, en segona línia, hi ha professionals de la salut mental que estan "constantment vetllant" perquè l'acompanyament als usuaris sigui "òptim". Ara bé, aquests professionals també acompanyen els mateixos voluntaris, ja que aquests són receptors continus de "malestar" dels joves i, per tant, és important que estiguin "serens".

Campanya 'És motiu suficient'

Per donar a conèixer el servei, Drets Socials ha engegat una campanya de comunicació al compte d'Instagram de Joventut sota l'eslògan 'És motiu suficient'. La campanya planteja situacions vinculades a tres problemàtiques -depressió, ideació suïcida i trastorns de conducta alimentària- i insta l'usuari a buscar ajuda. ‘No sentir il·lusió per les coses que abans t'agradaven’, ‘No poder gaudir amb les teves amistats’ o ‘Pensar que la teva vida no val la pena’ són algunes de les premisses que presenten els anuncis.

En aquest sentit, la campanya -que ha comptat amb la col·laboració de professionals i de joves que han patit aquest tipus de problemàtiques- aposta per no banalitzar aquests pensaments, identificar-los com a símptomes i fer prendre consciència a l'adolescent o jove que allò que sent és rellevant i que pot cercar ajuda de manera fàcil i confidencial.

Un algoritme per detectar perfils de risc a les xarxes

Adolescents i joves són molt presents a les xarxes socials i aquests espais, habitualment molt poc explorats, poden ser una font d'informació "cabdal" per a la detecció precoç de situacions de risc de problemàtiques de salut mental. És per això que la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut impulsa aquesta prova pilot de detecció de problemes de salut mental a través de les xarxes socials. Per fer-ho, ha contractat els serveis de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management (UPF-BSM). Aquesta universitat ha desenvolupat un algoritme que permet extreure de les xarxes socials perfils demogràfics i de comportament d'usuaris de persones joves amb tendències suïcides, depressió o trastorns de la conducta alimentària a partir del seu comportament a les xarxes.

Ana Freire, investigadora docent de la UPF-BSM, explica a l'ACN que el que van fer va ser "entrenar" l'algoritme per extreure perfils d'aquestes persones amb problemàtiques a les xarxes perquè així es puguin adreçar les campanyes de sensibilització i prevenció a usuaris que encaixin en els perfils extrets.

Freire comenta que l'algoritme considera tres aspectes fonamentals: el text (si hi ha paraules com suïcidi o anorèxia o factors relacionats), les imatges publicades per l'usuari i també el seu comportament o activitat a la xarxa. Per exemple, com es relaciona amb altres usuaris, els 'm’agrada' que fa a altres publicacions, quants amics té o si hi ha un període de descans de sis hores diàries, ja que en cas contrari podria ser indicador d'una alteració del son.

Concretament, s'han recopilat publicacions d'usuaris amb aquestes característiques a les xarxes socials a l'àrea geogràfica de Catalunya utilitzant un sistema de ‘crawling’. Tot l'estudi es va fer amb dades anonimitzades. Un subconjunt d'aquestes publicacions ha estat analitzat per psicòlegs o psiquiatres clínics, que han determinat per a cada problema estudiat quines publicacions corresponen a usuaris en risc (etiquetatge).

Un cop classificada una quantitat suficient de publicacions corresponents a usuaris en risc, s'ha realitzat la caracterització dels usuaris amb tendències suïcides, depressió o trastorns de la conducta alimentària. Això ha permès extreure dades com el gènere predominant, la franja d'edat més habitual, els temes que tracten o la interacció amb altres usuaris, entre d’altres.