La plataforma "Defensem la identitat vitivinícola del Penedès" estén la mà per a crear un PTP del Penedès basat en el patrimoni vitivinícola . EIX
Redacció |
Vilafranca del Penedès
19-07-2018 09:59
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Pimecava, l’Institut del Cava, l’Associació Vitivinícola Catalana (AVC) i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) han presentat aquest dimecres al VINSEUM, la plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”. A l’acte, on també hi ha intervingut Ignasi Grau, enginyer agrònom, ha posat presentat les bases sobre quin és el posicionament del sector vitivinícola del Penedès sobre el Pla Territorial Parcial del Penedès (PTP Penedès). Tots els ponents han destacat la importància d’organitzar la regió, sempre respectant les característiques del territori, on es potenciï la identitat vitivinícola. En aquest sentit, la plataforma veu com una oportunitat la nova línia de treball que s’ha obert i s’ofereix a ser un actor actiu en la reordenació del Penedès.
Per obrir l’acte, els representants de les organitzacions que han encapçalat la iniciativa -Institut del Cava, Pimecava, UVIPE-AVC i CEPVI- han dibuixat el posicionament de la plataforma. El president de Pimecava, Pere Guilera, ha lamentat la poca informació que s’havia rebut del projecte però ha valorat molt positivament la capacitat organitzativa del territori: “Hem d’estar contents de la ràpida resposta que ha tingut el sector i de la nostra voluntat en ser actius a l’hora de treballar en el pla territorial”. Guilera també ha destacat la importància de reafirmar el Penedès com “el pulmó verd productiu de Barcelona” i la seva importància en la creació de “producte interior brut de qualitat”. El president de l’Institut del Cava, Damià Deàs, ha expressat també la voluntat de sumar esforços amb l’administració per a crear un pla territorial potent i respectuós amb l’entorn: “Som conscients que necessitem infraestructures però que respectin el territori”. El respecte pel patrimoni paisatgístic i vitivinícola del Penedès és també un dels aspectes principals que ha destacat el president del grup UVIPE-AVC, Joan Huguet: “La vinya no es pot deslocalitzar”.
Pros i contres del PTP Penedès
Per la seva banda, Ignasi Grau, ha conduït una ponència on ha parlat d’alguns dels efectes que el PTP Penedès pot tenir al territori. Ignasi Grau ha apostat per la idea que el Pla Territorial s’ha de veure com una oportunitat. Per altra banda, ha destacat la importància del Pla Territorial com a base de l’ordenació, i que condicionarà el planejament dels municipis: “Els plans territorials són les parets mestres de l’ordenació del territori. Són la base d’ordenació del planejament municipal i condicionarà la nostra forma de vida i el nostre paisatge més proper”.
Ignasi Grau ha posat èmfasi en la certesa que la voluntat del Departament de Territori i de la Vegueria del Penedès, és fer participativa la formulació del pla territorial, però ha lamentat haver tingut accés a una proposta ja finalista. Aquest fet, ha dit, mostra que hi ha alguna cosa que no funciona, entre els redactors del pla, i la gent del territori que hi volen participar. En tot cas, ha remarcat que “les adhesions a la plataforma, i la participació d’aquesta jornada, malgrat les possibles disfuncions, són també l’èxit d’aquesta participació”. Dins de la ponència ha defensat el Penedès com un territori amb identitat vitivinícola, i ha expressat la necessitat de què el pla territorial ha de ser capaç d’expressar aquesta identitat d’una manera completa. En relació a les infraestructures, ha defensat la necessitat de treballar en estratègies de compacitat i reciclatge, directrius que són estratègiques pel Departament de Territori i Sostenibilitat, tenint en compte, especialment, que el Pla Territorial es redacta en el marc d’una AP 7 sense peatges.
Ignasi Grau ha acabat la seva intervenció, ressaltant que la plataforma va néixer amb dues velocitats. Una primera per fer palès la preocupació del territori, i expressar la voluntat de participació en el Pla. Aquesta primera fase ha culminat avui amb la presentació de la plataforma. La segona fase, és iniciar el camí de generar continguts i propostes que es puguin incorporar al Pla Territorial, o en tot cas, generar debat i ser un test de força de les propostes que Territori i la Vegueria puguin definir, per assegurar, entre tots, que són les millors possibles.
En aquest context ha introduït que la plataforma es dotarà d’un equip tècnic amb diverses disciplines, de professionals de primer nivell, per establir complicitats i diàleg amb els redactors del Pla Territorial.
La preservació del territori com a riquesa
El director del CEPVI, Miquel Vidal, ha explicat que el territori ha viscut immers en un plantejament territorial molt eficient en els espais urbans, en els assentaments, però sovint mancat de recursos en l’àmbit agrícola i rural. El Dr. Vidal ha manifestat que “per a la gran majoria de la població, la seva identitat és el paisatge”. Finalment ha defensat que el Penedès ha de deixar de sentir-se amenaçat i ha de reivindicar la seva autoestima: “Al Penedès hi cap tothom, però amb mesura, segons les característiques del territori. Cal que interpretem el PTP Penedès com una eina útil, no com una amenaça”.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!