Gastronomia

No anem bé

La febre dels influencers sembla que també està arribant a la cuina

Tortipizza. Eix

Tortipizza. Eix

Fa dies que corre per les xarxes el darrer invent gastronòmic dels seguidors de TikTok que, després del fracàs de proposar fer servir les llesques de pa de pagès torrades com a suport per fer "pizzes modernes", han proposat - i està triomfant - l'ús de les "tortitas" mexicanes com a base de les noves pizzes. Les anomenades "tortizzes".

La proposta és senzilla. Agafeu una tortita i, en comptes de cargolar-la al voltant de productes vegetals o del que us abelleixi, esteneu-la al taulell i escampeu-hi pel damunt la salsa de tomàquet, el pernil o allò que us vingui de gust, i el preceptiu formatge ratllat. Després, disposeu-la al forn i escalfeu-la. La "tortizza" està llesta per ser menjada. Com una pizza qualsevol.

Els avantatges són notables. La base ja és cuita i, per tant, podem plantejar-nos una opció freda que hauríem de procurar evitar que es convertís en una nova versió del pa amb tomàquet tradicional. Per allò de salvar els orígens.

La cocció o escalfament, aprofitant que la pasta de blat o moresc ja és cuita, pot fer-se també a la planxa. Disposant-ho al damunt i esperant que el formatge comenci a fondre per dur-ho a taula... o al sofà.

Òbviament, podem accelerar el procés posant una segona "tortita" al damunt i plantant cara al popular biquini tot fent entrepans calents a la "gofrera" i d'allò que més ens abelleixi.

Però jo em pregunto: Això és cuina o tot just mereix el nom de supervivència, comparable a la dels exiliats al Carib per entretenir espectadors?

La febre dels "influencers" sembla que també està arribant a la cuina. Qualsevol cosa - com més extravagant millor - que cridi l'atenció i pugui ser emprada per facilitar la vida, corre el perill de ser popularitzada, bandejant el que era fins aleshores una tradició resultada d'anys i panys d'experiència gastronòmica. Perquè, no ens enganyem, quan un cuiner com Déu mana proposava una innovació (inclosa l'esferificació), ho feia després de reflexionar i buscant augmentar el plaer del comensal, no la comoditat o la rapidesa del fet de dinar o sopar. Ara tot sembla buscar temps lliure. I em pregunto. Temps lliure per fer què?

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


El més vist a Gastronomia


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local