Tortipizza. Eix
Francesc Murgadas / AMIC |
Les Cabanyes
03-06-2022 01:34
Fa dies que corre per les xarxes el darrer invent gastronòmic dels seguidors de TikTok que, després del fracàs de proposar fer servir les llesques de pa de pagès torrades com a suport per fer "pizzes modernes", han proposat - i està triomfant - l'ús de les "tortitas" mexicanes com a base de les noves pizzes. Les anomenades "tortizzes".
La proposta és senzilla. Agafeu una tortita i, en comptes de cargolar-la al voltant de productes vegetals o del que us abelleixi, esteneu-la al taulell i escampeu-hi pel damunt la salsa de tomàquet, el pernil o allò que us vingui de gust, i el preceptiu formatge ratllat. Després, disposeu-la al forn i escalfeu-la. La "tortizza" està llesta per ser menjada. Com una pizza qualsevol.
Els avantatges són notables. La base ja és cuita i, per tant, podem plantejar-nos una opció freda que hauríem de procurar evitar que es convertís en una nova versió del pa amb tomàquet tradicional. Per allò de salvar els orígens.
La cocció o escalfament, aprofitant que la pasta de blat o moresc ja és cuita, pot fer-se també a la planxa. Disposant-ho al damunt i esperant que el formatge comenci a fondre per dur-ho a taula... o al sofà.
Òbviament, podem accelerar el procés posant una segona "tortita" al damunt i plantant cara al popular biquini tot fent entrepans calents a la "gofrera" i d'allò que més ens abelleixi.
Però jo em pregunto: Això és cuina o tot just mereix el nom de supervivència, comparable a la dels exiliats al Carib per entretenir espectadors?
La febre dels "influencers" sembla que també està arribant a la cuina. Qualsevol cosa - com més extravagant millor - que cridi l'atenció i pugui ser emprada per facilitar la vida, corre el perill de ser popularitzada, bandejant el que era fins aleshores una tradició resultada d'anys i panys d'experiència gastronòmica. Perquè, no ens enganyem, quan un cuiner com Déu mana proposava una innovació (inclosa l'esferificació), ho feia després de reflexionar i buscant augmentar el plaer del comensal, no la comoditat o la rapidesa del fet de dinar o sopar. Ara tot sembla buscar temps lliure. I em pregunto. Temps lliure per fer què?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara!