La llista és, al meu entendre, molt clara. Comença, en un atac de sinceritat, pel que ells consideren el plat nacional del diumenge, el pollastre rostit amb patates fregides. Un principi decebedor que fa témer el pitjor, però que s'arregla, i força, proclamant, per ordre, la raclette, la pizza, el cuscús, el bou a la borgonyesa, la blanqueta, la quiche, la paella, la xucrut i el cassoulet com a plats amb més requesta.

Deu plats que, al meu entendre, mostren abans que res, la permeabilitat del receptari a l'entorn geogràfic més immediat. Amb 5 plats forans - si considerem la xucrut germànica i el pollastre rostit un plat - dels que només un, el cuscús, és extracomunitari.

La segona sensació que rebo és la preferència dels plats convivals, de taula plural i generosa que obren la llista en els quatre primers llocs, amb alguna presència més en la resta.

Però, sobretot, i això em desperta un cert recel, em crida l'atenció que tots els plats excepte el primer, siguin d'una elaboració que, pel cap baix, cal definir com entretinguda. Tinc la sensació que França encara està presonera del clixé de bressol de la gastronomia i, per tant, empenyi als enquestats cap als plats preferits dels seus pares o avis. Una mica com, em sembla, ens passa a nosaltres quan votem un cap-i-pota o una escudella barrejada.

Perquè l'estudi deixa la pregunta massa oberta. I, naturalment, la resposta no serà la mateixa si qui la dona és, per exemple, el que pasta la massa de la quiche o el que l'espera, calenta i en el seu punt, assegut a taula i fent-la petar amb els altres comensals. Si és una dama acostumada a visitar restaurants o si és un estudiant de menjador universitari.

Però, en tot cas, si aquesta és la mitjana, podem respirar tranquils. La cuina europea és una realitat. Si més no, a França.