Un exemple el tenim en el raïm. Un producte que, habitualment, ara no estaria a les nostres fruiteres, però que, gràcies al transport globalitzat, no ha deixat ni un sol dia de temptar-nos a l'hora de fer la compra. Cert que en unes varietats diferents de les que consumim habitualment aquí entre setembre i Nadal, però permetent-nos satisfer els nostres capricis.

Per tant, quan els ceps de casa nostra que ara comencen tot just a verdejar, ens ofereixin els seus gotims dolços i sucosos, molts de nosaltres ens decantarem per les figues o les pomes vingudes de qui sap on, empesos per uns hàbits de consum cada cop més propis d'uns nens consentits que poden satisfer els seus capricis. Pagant una mica més del que seria recomanable, però, qui no té clar a hores d'ara que els capricis es paguen?

Que el raïm que ara portem a taula té unes llavors grosses que cal escopir? Doncs ho fem. Que el punt de dolçor no és el del nostre moscatell crescut sota el nostre sol estiuenc? Doncs ens acostumem al que ara tenim tot l'any i, qui sap si en pocs anys acusarem el nostre de massa dolç i dolent pels queixals.

És un exemple. Però podríem trobar-ne d'altres només passejant la mirada pels prestatges de la nostra verduleria/fruiteria habitual. Tot i que després, quan parlem de cuina, ens omplim la boca de productes de temporada o de proximitat, mentre les nostres administracions no paren de recomanar-los.

Potser la clau de tot plegat estigui a parlar més de producte de proximitat i menys de producte de temporada. Si el temps meteorològic està canviant, és lògic que ho faci també l'estacionalitat dels productes. D'aquí que potser convindrà establir diferències entre "productes de guàrdia", per tenir contents als capriciosos durant tot l'any, i productes de temporada per, quan sigui el moment, menjar i transformar en conserves. L'altra opció per tenir certs productes durant tot l'any.