O, per ser més exactes, podria ser el resultat de la manipulació d'aquest producte natural elaborat per les abelles, amb xarops de sucre de diversa procedència (remolatxa, blat, arròs...) i preu sensiblement menor, fet que permetria incrementar els beneficis de manipuladors i exportadors.

És molt simple. Si tinc un quilo de mel a 10 € i li afegeixo mig quilo de "complements" que em costen 2 €, obtinc un quilo i mig de suposada mel que, venuda a 10 €, em reportarà 15 €, incrementant el meu benefici inicial (el que fos) amb 3 € extres.

Però aquesta no és l'única preocupació que ha generat el sector. Perquè, curiosament, el 2021, quan la Comissió Europea va posar en marxa aquesta investigació, també va descartar la proposta que les etiquetes de les mels no varietals indiquessin el percentatge de les diverses mels pures integrants i que els països de procedència apareguessin llistats per ordre de major a menor proporció aportada. Un fet que ara, vistos els resultats d'aquesta investigació, fa pujar la mosca al nas. Perquè, a més, en aquests processos de "mesclat" i manipulació sembla que s'elimina el pol·len, impedint així que la identificació d'aquest doni pistes sobre l'origen de la mel. Que hi ha una certa mala voluntat d'amagar proves, vaja.

I això no deixa de ser preocupant en uns temps en el qual l'alimentació està sotmesa a un procés de tecnificació on quasi tot és possible. Els nostres rebosts cada dia tenen més percentatge de productes més o menys preparats i que, per tant, ja han estat objecte de manipulacions que no coneixem ni controlem, i que volem suposar benintencionades. Lentament, anem abandonant els mercats locals en benefici de les grans superfícies que s'abasteixen a escala mundial, bandejant el producte de proximitat tot i no renunciar a emprar el concepte.

Només cal -la menció és obligada- llegir la lletra petita de les etiquetes de l'envàs o els rètols de preu del producte no envasat, per ser conscients de la magnitud de la tragèdia.