Els nostres robots de cuina estan programats per bullir els macarrons d'una manera predeterminada, fregir les patates durant un temps precís o tornar els congelats a la vida cuinaria mitjançant un procés concret. També intel·ligència artificial.

Certament, com la majoria dels robots, els de cuina ofereixen la possibilitat de fer-los funcionar segons la nostra voluntat o caprici, modificant el programa de confecció del preparat segons les nostres preferències. Però no em negareu que l'opció de "sofregit de ceba", que ja ens ho dona tot fet, resulta molt més atractiva que posar la temperatura a 120 °C, el temps a 10 minuts amb un avís als 5 per poder remenar allò que estem coent. I no diguem si, a això, la intel·ligència artificial hi afegeix el programa de la recepta que et va dient què has d'anar posant i en quina quantitat, mentre ell encadena els temps i intensitats de les coccions per rematar el plat en el temps previst. Un plat, però, que serà aquell que el programador decideixi, independentment de les nostres preferències. Una dictadura del programador de la qual podem escapar, cert, però a canvi d'una atenció i esforç que no tots estem disposats a assumir.

Però aquest risc no és l'únic d'aquest àmbit. Algun país de la Unió Europea ja ha alertat sobre un problema de preus al supermercat. En concret la diferència que pot haver-hi entre el preu que marca el prestatge d'on el collim i el més car (fins a un 10% en alguna denúncia) que marca el caixer per on el passem un cop enllestida la compra. Una "trampa" que els responsables titllen d'errada, culpant la intel·ligència artificial, dient que les actualitzacions simultànies de preus als diferents nivells són d'una gran complexitat.

D'aquí la prevenció que, lentament, ens va posant en contra d'aquesta intel·ligència artificial que havia de ser la panacea. El fet de constatar que no és tan perfecta com ens agradaria. I sobretot que, curiosament, les errades que comet acostumen a anar sempre en contra del comprador. La baula més feble.