Cadascun amb els seus avantatges i inconvenients.

En el cas del producte envasat, s'ha de reconèixer que anem una mica venuts. Atents només a l'única característica que podem apreciar. L'aspecte del producte. Però pel que sembla, les garanties d'higiene que ofereixen esborren els nostres dubtes. Tot i que les trampes hi són (ull, no dic que siguin intencionades). Començant per aquella poma del lot que no acaba d'estar tan madura com la resta o la dolceta que acumula massa humitat dins l'envàs. I acabant pel sentiment de culpa en retirar bosses i bosses de plàstic que ens podríem estalviar, també.

El producte comprat a l'engròs, d'entrada, té l'avantatge psicològic d'entrar en contacte amb la nostra pell, fins i tot quan emprem els guants de làtex que molts supermercats ja ofereixen sense arribar al que entenc que hauria de ser una obligatorietat. I això ens empeny a la condescendència i la tolerància. Però segur que més d'un cop -si sou practicants d'aquesta forma de compra- us heu trobat amb "intrusos" entre els tomàquets o les taronges. Per no parlar d'aquell alvocat que tothom ha premut per veure el punt de maduració i que segueix a la panera.

Per això equiparo el moment de triar les patates o la pinya tropical amb el dilema de Hamlet. Què fem? Ens posem en mans del venedor (en el fons revenedor) i ens limitem a buscar l'envasat que caduca més tard per allò de la tranquil·litat, o anem a les capses de producte a l'engròs i comencem a triar i remenar, naturalment de forma delicada?

Com a científic que soc, us aconsellaria que trieu l'opció que us doni més confiança. Sobretot quan no domineu el producte que voleu comprar. O potser, quan aneu al mercat, encareu amb la mateixa actitud la verduleria que us va encolomar un enciam pansit i la fruiteria que us tria les taronges davant vostre?

Perquè aquesta és l'altre. Sou dels que, quan us enganyen, canteu la canya?