Només cal veure com aquest hivern s'ha produït l'eclosió del raïm sense pinyols. I com les informacions sobre la "carn vegetal" crescuda de moment en laboratori, sovintegen cada cop més. Com si ens estiguessin preparant per a una ofensiva mediàtica tan bon punt la tecnologia de la producció permeti garantir l'oferta suficient que demani el mercat. Donant per suposat que els possibles canvis del producte que ha calgut fer per arribar fins on som, són completament innocus i no afecten el sabor, la textura... o la salut.

I aquí és on tinc els meus dubtes. Perquè, centrant-me en el raïm, si comparem el meu estimat moscatell amb la varietat Sultanina (també coneguda com a Thompson Seedless) que domina el mercat, hem de reconèixer que és menys dolça que la nostra quan està en el punt de maduració. Però, per altra banda, la seva textura -més ferma i consistent- permet una conservació més llarga a la nevera o fora d'ella. Una propietat a tenir en compte en aquests temps de compra setmanal o per Internet.

Tampoc ens hauríem d'escandalitzar si pensem en com la varietat original de col oberta i fosca de color com l'encara resistent espigall, va donar pas a les varietats capçades de molt més fàcil conservació i preparació que dominen el mercat.

Són noves oportunitats (nínxols de mercat en diuen?) que obren portes en moments o llocs on les condicions naturals no permetrien competir. Començant per la situació climàtica que no permetia disposar de raïm en el període fred de l'any i que fins ara havíem resolt a força de guardar-lo al rebost o sotmetre'l a l'assecament que el feia pansa. Incorporant-hi d'uns anys ençà el viatge d'un hemisferi a l'altra. Ara, però, ja podem llegir com algun d'aquests raïms pregona el seu origen hispà, de regions càlides i sovint amb hivernacles.

Com deia el poeta, "tot està per fer i tot és possible". Però ens hauríem de preguntar si, a més de possible, és convenient.