Les revistes de moda -més que les gastronòmiques o de cuina- en canten les excel·lències, un dia si i l'endemà també. Explicant que Corea té un 3% de grassos enfront del 40% dels Estats Units. I manant menjar, sempre que sigui possible, el seu tradicional kimchi, verdura fermentada i picant en la qual dipositen bona part de la seva confiança, d'acord amb el seu alt contingut de vitamines i probiòtics i la seva capacitat per rebaixar el nivell de sucre en sang, entre altres miracles afegits. Una verdura que s'ha de cuinar, preferentment, bullida o al vapor i que ells, per multiplicar l'efecte aprimant, presenten en petits plats a manera de tapes, que redueixen sensiblement les racions. Sense oblidar la seva ancestral veneració pel picant que, segons ells, ajuda a cremar més i millor les calories del menjar. Un fet que obre la porta a l'omnipresència de l'all, creant així un possible lligam futur amb la nostra cultura gastronòmica tradicional.

Fidel a la tradició oriental de reduir el consum de carns, el K-food també actua en el receptari. La guarnició dels plats que aquí anomenem "de resistència" és substituïda per brou que no s'està d'acompanyar les carns i els peixos al marge de les verdures. I si malgrat tot es vol conservar el companatge, l'arròs té pràcticament l'exclusiva.

Els mètodes de cocció, abominen del fregit, potenciant la planxa, el forn i el vapor. Sense renegar, però, de les noves màquines de cocció que els faciliten aquestes tècniques d'elaboració.

I la beguda? El K-food defensa les begudes vegetals a taula, amb la banana-milk com estrella i novament amb l'argument omnipresent de la dietètica.

Però no tot passa a la taula. El K-food proposa (o imposa?) reduir el cafè i recórrer a les infusions més diverses (dominades pel ginseng) amb una ingesta d'uns tres litres al dia.

Com podeu veure, quasi un nou estil de menjar i beure. Reforçat pel sentiment de saviesa perduda que cal recuperar a partir de la cultura mil·lenària oriental. Però amb la mosca a l'orella de la veneració d'un model que, curiosament, feia centenars d'anys que menysteníem