En l'enrenou plural i sovint contradictori que, d'uns mesos ençà ha començat a generar el turisme massificat a casa nostra, s'han sentit algunes veus, més o menys significades, que han reflexionat sobre el futur dels nostres mercats, enfrontats a les allaus de forasters que s'hi acosten per satisfer la seva curiositat i veure en directe allò que fins aleshores veien només a les revistes. Aquella verdura que no troben -de moment- a casa seva, aquells menuts davant dels quals s'esgarrifen o, en alguns casos, aquells tastets cuinats que ofereixen els bars restaurants que molts mercats incorporen a la seva estructura.

Una reflexió que sovint conclou que aquelles persones que s'acosten en bandada als mercats, no exerceixen de compradors / clients sinó que ho fan en tant que turistes / tafaners que es dediquen a fer fotos i preguntes, com quan es passegen per un parc o un museu. I que, amb aquesta actuació, el que fan és omplir els corredors entre parades, dificultant així el trànsit dels clients locals que, en molts casos, acaben anant a comprar al supermercat de la cantonada, farts de fer cua i suportar turistes maldant per fer-se els simpàtics. Una situació que, per alguna anàlisi, podria acabar amb els passadissos plens de passavolants i els calaixos de les parades plens de teranyines.

Però la reflexió pot anar fins i tot més lluny. Perquè, amb la pujada espectacular del repartiment a domicili que han implantat moltes cuines i supermercats, qui necessitarà els mercats?

Després, quan el mal ja estigui fet, plorarem la desaparició del mercat. Aquell edifici "ad hoc" que ens oferia tot el necessari per preparar un àpat, i que, generalment en dissabte, apropava a la vila els productes del camp dels entorns, acollint les parades temporals al seu voltant. Perquè, la queixa que ha començat als mercats de la capital, acabarà afectant també, no ho dubteu, als mercats de les viles importants. I fins i tot a les botigues dels pobles petits que fan funcions de supermercat en condicions cada cop més precàries i en competència desigual amb les grans superfícies i el seu repartiment, que, lentament, s'estan enduent el peix al cove.