Aquest any la cosa ha anat ja d’especialitat. Després de vuit edicions “globals” del concurs del “Plat favorit dels catalans”, amb guanyadors tan heterogenis com el cebiche, el biquini o la coradella, la revista CUINA va decidir acotar la dispersió més que evident, demanant per aquesta edició que la selecció es limités a plats mariners tradicionals, fent la proposta d’una dotzena de plats que, en dues eliminatòries prèvies, van ser reduïts a quatre candidats, sotmesos a una votació final on hem sabut que per ordre creixent el resultat de la competició fou: Romesquet (4rt amb 41.928 vots), Caldereta de musclos (3r amb 42.023 vots), Paella de gambot amb costella i tòfona (2n amb 79.985 vots) i, com a guanyador, Sardines a la brasa, amb 116.895 vots rebuts).

No serè jo qui discuteixi la decisió dels catalans, però tenint en compte que el Corpus del Patrimoni Culinari Català recull 1136 receptes de cuina tradicional, potser caldria proposar una certa sistematització del nostre receptari (que no tot ha de quedar reduït a primers plats, segons plats i postres) creant subgrups, en funció de les tècniques emprades o del moment de l’any en què es prepara, que s’anessin sotmetent a la consideració dels conciutadans després d’una descripció i/o explicació d’ingredients i tècnica dels candidats. Perquè, en el cas que avui ens ocupa, potser podríem posar alguna objecció en aquest sentit, com ara la de no saber si les sardines de la recepta guanyadora estaven preparades amb brasa de redoltes, de vergues, de carbó vegetal o a la barbacoa de gas del pati del jardí.

Perquè entenc que la vocació d’aquesta mena de competició culinària és mantenir el receptari més o menys actualitzat, diferenciant les receptes “on fire” d’aquelles que tenen un nom que pot sonar més o menys, però que no forma part del patrimoni de la majoria dels catalans i que, potser, caldria potenciar i difondre. Per què, quanta gent, parlant de cuina marinera, té clar que són uns esmarris? I no em posaré primmirat discutint si han de ser de sardina, de seitó o de verat. Em conformo en que siguin catalans.