O millor dit, s’ha acabat deixar aquesta verdura de banda amb l’excusa que, en coure, deixa anar una ferum que fa caure enrere? Ja fa temps que els aprenents de cuiner especialitzats en química ens expliquen que tot plegat és culpa del contingut en sofre que té aquesta verdura i que, en ambient càlid i humit, evoluciona cap a molècules “poc refinades”. Però ja fa temps també, que sabem que hi ha solucions. Bo serà recordar-les.

La primera i més emprada és la del bicarbonat. El mateix que les nostres àvies empraven per fer la neteja de la casa. Només cal recordar que el pot que compreu hauria de deixar constància del seu caràcter alimentari. Una culleradeta de cafè a l’aigua de la cocció resoldrà tots els vostres problemes.

Però ja fa anys que el mestre Paul Bocusse amplià els nostres horitzons recomanant incorporar a l’aigua de cocció del bròquil, un rosegó de pa. Una troballa per la qual mai li estarem prou agraïts. Igual que a aquell vinater que va reciclar els taps de suro posant-los a bullir amb el bròquil.

Però la cosa no acaba aquí. Un altre col·laborador habitual de la neteja domèstica, el vinagre, té també un paper important en aquesta solució, gràcies a la química que, ara des del pH àcid, anul·la també els efectes del sofre. Però cal dir que el seu paper bàsic era impedir que l’aire de la cuina ens descobrís el menú del dia. Per això la seva aplicació solia fer-se posant, entre cassola i tapa, un drap impregnat de vinagre i mantenint-lo allà durant tota la cocció. Un got de vinagre de sidra afegit a l’aigua de cocció pot ser una perfecta alternativa.

Queda, a més, la famosa dita castellana d'“un clavo saca otro clavo” que ens orienta cap a afegir a l’aigua, ja siguin unes fulles de llorer, uns claus d’espècia o un raig de llet o llimona espremuda. Tots ells jugaran a rebaixar, amb els seus propis aromes força més agradables, la presència olfactiva del maleït sofre. Malgrat tot, àtom necessari per a la salut i benestar dels nostres cabells i, per tant, de presència recomanada en els nostres aliments.