Eren temps en què el concepte de producte de temporada i producte atemporal estaven clars i ben diferenciats. Gràcies a la conservació podíem menjar patates al bell mig de l’estiu o en plenes glaçades de febrer. Però també sabíem que, quan arribava Cap d'Any, els dotze grans de raïm per saludar l’any nou no eren fàcils d’aconseguir al marge del moscatell que resistia penjat dels rebosts i magatzems.

Avui, les coses estan canviant. En gran part per culpa o gràcies al transport que ens acosta el producte des de l’altre extrem del món on, mentre nosaltres patim fred, tenen la temperatura idònia per aconseguir-lo. O no trobem ara aquell enyorat raïm a tots els supermercats?

Però hi ha també altres canvis. Perquè, posats a fer, si podem fer que el producte sigui més atractiu, molt millor pels pagesos i els venedors. D’aquí que les bosses i capses de raïm pregonin amb lletres ben visibles i etiquetes cridaneres la manca de llavors. D’aquells pinyols que, no fa tants anys, enterbolien les nostres queixalades apressades a la recerca de la dolçor del raïm madur.

La tercera causa de continuïtat en temps i mercat dels productes vegetals està en la diversitat de races i varietats que es conreen. Només cal veure com s’ha diversificat el catàleg de tomàquets, pomes o mandarines que apareixen a les verduleries i fruiteries. Una nova situació que ens porta a un més que evident dubte a l’hora de triar, sempre que les propietats gustatives i sensorials de les diverses races o varietats marquen unes possibilitats de consum diferents. O vosaltres, quan afegiu a una amanida uns grans de raïm per donar-li una personalitat diferent, els poseu d’aquells que tenen els dos pinyols tradicionals al centre de cada gra?

El problema és que, als prestatges del supermercat o als envasos dels productes, no solen sovintejar les recomanacions o explicacions. Que cadascú s’apanyi com vulgui... o pugui.