Però sovint, el comprador de producte o plat congelat acaba la tasca quan els fica al congelador. Oblidant que, en el fons, la seva conservació a menys de 18 graus sota zero, no atura completament els processos de modificació i degradació d’allò que ha comprat o preparat. Per no parlar de l’errada imperdonable de congelar coses que no haurien de ser-ho. Començant pels productes més rics en aigua que, en cristal·litzar, augmenta de volum i trenca la seva estructura, a més de modificar el gust durant la cocció. Una prohibició que s’estén també, per exemple, als productes tous com bona part dels formatges no curats.

Sovint, però, la comoditat del congelat i descongelat ens porta a l'altre vessant d’aquest problema de conservació. Quant de temps podem tenir un producte o preparat al congelador? Al marge d’aquells que defensen, per inèrcia, que tot és congelable (menys els ous, que esclaten) si ho consumim en un parell de dies o una setmana, molts consumidors s’obliden d’aquesta imparable caducitat. Per tant, la pràctica d’escriure a l’embolcall el dia d’entrada al congelador, no sol estar tan generalitzada com caldria. Potser també perquè el cuiner sap que, en cas de problema, pot passar la culpa al foc, a la recepta o aneu a saber a què.

El cert és que, si recorreguéssim a aquesta pràctica, podríem estar més tranquils. I podríem comprovar que els plats preparats i congelats per nosaltres -els industrials tenen un límit més llarg que (diuen ells) pot arribar als dos anys- no haurien de superar en cap supòsit els tres mesos de conservació si és triturat, ni els sis quan són productes sencers cuits. Amb algunes excepcions per sota, com el pa, que no hauria de superar el mes, o per dalt com les verdures amb poca aigua, que podem allargar un any. Fins a arribar a la nova temporada.

Per descomptat, sempre que el congelador funcioni bé, que descongelem com Déu mana... i que donem de tant en tant un cop d’ull a les existències. Que fem bé la feina, vaja.