Gastronomia

Naps i cols

Espigalls. Eix

Espigalls. Eix

La lluita dels consumidors contra la creixent uniformització de l’oferta alimentària té en les festes gastronòmiques un aliat. Potser menys poderós del que caldria, però que manté viva la flama i l’anhel que una alimentació millor és possible.

Però insisteixo, el perill segueix vigent. Tomàquets d’hivern, productes orientals, manipulats de solvència relativa, etc.. son cada dia més habituals. I enfront d’això, mercats temporals de producte autòcton, jornades populars de productes de la terra, noves formes d’accedir directament a la producció ecològica de pagesos i ramaders autòctons. L’eterna lluita entre el David autòcton i el Goliat sense altra pàtria que el diner.

Aquests dies s’ha tancat, a la comarca del Garraf, la temporada dels brotons i els espigalls. Dues formes més o menys autòctones d’una mateixa col (la brotonera) que s’han mantingut a través del temps gràcies als esforços de pagesos i pageses compromesos amb el seu entorn i la seva tradició.

No deixa de ser curiós que ara que aquests brots (sense flor el brotó i amb els botons florals l’espigall) d’una col, llunyanament emparentada amb els grelos gallecs i consumits a casa nostra des de temps immemorial, comencen a sortir de l’anonimat, es trobin competint als prestatges de la verduleria amb les fulles de col khale provinents del nord d’Europa, les cima di rappa italianes degudament passades per Califòrnia i llençades al mercat mundial, el Gai lon oriental i, fins i tot, els broccolini (creats artificialment hibridant bròquil i col verda xinesa), aquests dos darrers competidors, curiosament, amb una forma que recorda la del espigall.

L’oportunitat és única. La febre dels superaliments i el detox ha fet girar els ulls dels consumidors cap a verdures de verd enfosquit, textura fibrosa i gust contundent. Però la lluita és desigual. El nostre modest espigall no té al seu darrera una potent empresa agrícola dels EEUU com la que produeix i promociona els broccolini.

Ja em conformaria, però, amb tenir al darrera un orgull nacional com el que acompanya al broccoli italià.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


El més vist a Gastronomia


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local