Espigalls. Eix
Francesc Murgadas / AMIC |
Les Cabanyes
04-04-2018
- Actualitzat 16-03-2022 06:50
La lluita dels consumidors contra la creixent uniformització de l’oferta alimentària té en les festes gastronòmiques un aliat. Potser menys poderós del que caldria, però que manté viva la flama i l’anhel que una alimentació millor és possible.
Però insisteixo, el perill segueix vigent. Tomàquets d’hivern, productes orientals, manipulats de solvència relativa, etc.. son cada dia més habituals. I enfront d’això, mercats temporals de producte autòcton, jornades populars de productes de la terra, noves formes d’accedir directament a la producció ecològica de pagesos i ramaders autòctons. L’eterna lluita entre el David autòcton i el Goliat sense altra pàtria que el diner.
Aquests dies s’ha tancat, a la comarca del Garraf, la temporada dels brotons i els espigalls. Dues formes més o menys autòctones d’una mateixa col (la brotonera) que s’han mantingut a través del temps gràcies als esforços de pagesos i pageses compromesos amb el seu entorn i la seva tradició.
No deixa de ser curiós que ara que aquests brots (sense flor el brotó i amb els botons florals l’espigall) d’una col, llunyanament emparentada amb els grelos gallecs i consumits a casa nostra des de temps immemorial, comencen a sortir de l’anonimat, es trobin competint als prestatges de la verduleria amb les fulles de col khale provinents del nord d’Europa, les cima di rappa italianes degudament passades per Califòrnia i llençades al mercat mundial, el Gai lon oriental i, fins i tot, els broccolini (creats artificialment hibridant bròquil i col verda xinesa), aquests dos darrers competidors, curiosament, amb una forma que recorda la del espigall.
L’oportunitat és única. La febre dels superaliments i el detox ha fet girar els ulls dels consumidors cap a verdures de verd enfosquit, textura fibrosa i gust contundent. Però la lluita és desigual. El nostre modest espigall no té al seu darrera una potent empresa agrícola dels EEUU com la que produeix i promociona els broccolini.
Ja em conformaria, però, amb tenir al darrera un orgull nacional com el que acompanya al broccoli italià.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara!