Alguna cosa es mou en el món dels fogons de prestigi quan un xef com Dani Garcia, tres setmanes després de rebre la tercera estrella Michelin pel seu restaurant de Marbella, decideix tancar el seu establiment i retornar el preuat guardó als francesos que fa anys i panys que porten dient-nos quins fogons de tot el món mereixen ser visitats.

Cert que no és el primer cas de la història de la gastronomia però, la proximitat en el temps amb una decisió similar de Carme Ruscalleda, m’ha fet pensar que alguna cosa deu passar en el sector. I no precisament als fogons.

Perquè Dani Garcia no ha dit que abandoni els fogons. De fet, no fa massa s’anunciava a bombo i plateret la seva entrada a TVE per substituir els germans Torres que, junt amb Karlos Arguiñano, dicten avui la llei culinària a televisió.

Potser la pista de tot plegat cal buscar-la en la decisió de Dani Garcia –compartida amb el nostre Ramon Freixa- d’ara fa dos anys, d’entomar el repte de dissenyar una hamburguesa, la Grand McExtreme, per McDonald’s, el tradicional enemic mortal de l’alta cuina.

De fet, el festeig dels grans cuiners amb els mons de la publicitat i la cuina de masses ha estat constant les darreres dècades. Potser, seguint l’exemple de multinacionals fins fa poc implacables amb la llei del benefici econòmic i ara presumint (sincerament?) de compromís social i comportament ètic, hagin començat a optar per fer pública aquesta relació, fins ara discreta, conscients que uns milers de “tweets” o “likes” són avui més poderosos que una estrella Michelin o una bona crítica gastronòmica. I que assessorar aquestes grans empreses els pot aportar més beneficis que dirigir una cadena d’establiments propis de prestigi arreu del món.

Sortosament pels que estimem la cuina i la gastronomia feta amb el cor i no amb la cartera, aquesta no és una via que pugui ser massiva. Molts són els cridats però pocs els escollits. Per tant, a no ser que aquests prescriptors aconsegueixin abduir-nos cap a una gastronomia envasada i ordenada als prestatges dels súpers, podrem seguir anant a tastar la cuina d’aquell restaurant acabat d’obrir que ens recomani aquell amic de morro fi.