La paraula és nova. El concepte no. Ja fa alguns anys que establiments del Penedès i Garraf de la cadena Ametller Origen ofereixen la possibilitat de dinar mentre es fa la compra. O de prendre a casa els productes que s'hi venen, ja cuinats i en forma de menú del dia. La pregunta sorgeix immediatament: És un restaurant? En el sentit tradicional, naturalment, no. Però el cert és que, els migdies, quan és hora de dinar, les taules s'omplen i la gent hi torna.

A un altre nivell, només cal anar a donar un tomb per la Boqueria de Barcelona per veure que cada dia hi ha més parades que es decanten pels productes preparats, consumibles a peu dret, en un tamboret del taulell, o afegibles a la bossa de la compra per menjar-los a casa. Fins i tot en alguns llocs com Madrid o Córdoba, ja hi ha antics mercats que han reconvertit totalment la seva funcionalitat, però mantenint la seva estructura, per fer-ne un restaurant de restaurants on cada parada ofereix un producte diferent de les altres i hi ha grans espais comuns on seu la gent que opta aquell dia per "dinar de tast" agafant diversos plats. I torna a sorgir la pregunta: És un mercat?

La resposta és la mateixa. Però cal recordar que abans, als mercats tradicionals, les botigues de llegum ja venien un producte cuinat i més o menys llest per ser consumit. Per no parlar dels mítics "bars de la plaça" on s'oferien cuinats, productes poc habituals com els menuts. I plats tradicionals com el "sang i fetge".

Què està passant? Doncs molt senzill, que la barrera entre el producte fresc -cru o conservat- i el producte cuinat s'està esvaint. Gràcies a l'aparició d'espais comuns on ambdues ofertes conviuen. O potser als mercats de dissabte dels pobles i viles que encara el conserven no hi han fet acte de presència les "roulottes" dignificades pel concepte "street food"?

Segur que molta gent encara ho veu amb malfiança. Però la diferència entre mirar una foto a l'App de la cadena que et durà el menjar a casa i veure en viu i en directe la gran cassola fumejant plena de carn estofada llesta per ser menjada acabarà decantant la balança. Espero.