Gastronomia

Patates comodí

Patates a la venda en una fruiteria. ACN / Andrea Zamorano

Patates a la venda en una fruiteria. ACN / Andrea Zamorano

Ja va passar amb els tomàquets. De diferenciar els de menjar, els de coure i els de sucar, hem acabat enfrontats a un mostrari de noms diversos on, els poc avesats, amaneixen un tomacó de penjar i sofregeixen un cor de bou.

Ara, amb les patates, sembla que seguirem un procés similar. Amb la diferència que aquest és bidireccional. Perquè de tenir patates noves i velles, hem entrat en una fase on l’envàs ens diu què podem fer amb elles. I apareixen patates per fregir, patates per bullir i, el més curiós, patates per tot.

Les primeres, pura lògica, són les patates noves, collides aviat i, per tant inflades de l’aigua que desprenen en coure. Una peculiaritat que desaconsella bullir-les o estofar-les, ja que la sortida d’aigua impedeix l’entrada de sabors.

Les segones són les patates velles. Les que ja han perdut bona part de l’aigua inicial i, per tant, estan llestes per absorbir el líquid de cocció, sobretot els seus aromes i sabors. Un fet que desaconsella fregir-les per evitar que es xopin d’oli.

Però aleshores ve la pregunta del milió. I les terceres? Què són aquestes patates per tot que jo batejo com “patates comodí”? La resposta podria ser que són patates de mitja edat i que, per tant, amb bona voluntat i cura als fogons, podem emprar-les en qualsevol cocció. Naturalment, sense arribar al resultat de les altres dues. Però permetent cobrir totes les necessitats amb un únic tipus de patata.

El problema ve quan, en l’afany de satisfer als cuinetes, la verduleria incorpora patates amb cognom i sense embossar. Que si Kennebec, que si Agata, que si Red Pontiac. I ja em teniu al dependent creuant els dits mentre li respon al client que la Bintje que té d’oferta és ideal per fer puré.

Un problema que continua a casa quan el procés de consum dels tubèrculs no es fa ordenadament i, en un bacallà amb patates, conviuen la Bintje just comprada amb les darreres Kennebec de la setmana anterior donant una diversitat de textures suportable però no massa agradable.

Aclarim-nos. O mana l’embossat amb indicació d’usos, o fem com amb les pomes i cada peça porta una etiqueta amb el nom. Anem a la processó del consum dirigit o toquem les campanes de l’originalitat i que cadascú baixi les escales com li plagui.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


El més vist a Gastronomia


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local