Però, potser podríem buscar alguna manera de fer aquesta mancança més suportable. I no només emprant la tecnologia per reunir-nos virtualment davant de les pantalles per desitjar-nos bones festes. La cuina també pot ajudar.

Jo us proposo que el responsable del dinar de Sant Esteve faci hores extres preparant safates de canelons adaptades a cada una de les unitats familiars que estarà confinada. I que els hi faci arribar la vigília, junt amb una ampolla de cava, per garantir que l'àpat nadalenc del dia 25 on, pel que intueixo, el capó o l'indiot no s'ajustarien al nombre de comensals, no acabi essent una pizza. Així, quan cada "bombolla de convivència" segui a taula el dia de Nadal i brindi, podrà recordar amb bombolles les altres "bombolles" i, un cop enllestits els canelons, fer-se una trucada.

Però això ho trobo encara poc imaginatiu. Cal buscar elements afegits que facin més festiu el ritual. Per això, proposo que el responsable de preparar els canelons incorpori a una de les safates, una fava seca (o la figureta del tortell de Reis de l'any passat) perquè aquell grup que la trobi, hagi de fer-se càrrec de pagar la caixa de cava que s'ha repartit, o preparar, pel mateix sistema, l'àpat de la nit de cap d'any.

Naturalment, la fava o la figura no han d'anar dins d'un dels canelons sinó immersos en la beixamel. No es tracta de que, volent fer la festa més divertida, algú hi deixi un queixal o mitja pròtesi.

Pels més ortodoxos, si volen mantenir la presència de la bèstia de ploma a la taula nadalenca, podríem buscar algun ritual que impliqui les croquetes. Però sincerament, penso que, a un any excepcional com aquest, hem de respondre-hi amb una festa diferent, però identificable. Protagonitzada pels actors secundaris de cada any. Sense artistes convidats. Els canelons s'ho mereixen.