De fet, ja fa temps que molts diem que cal frenar el creixement del conreu massiu més o menys industrialitzat i compaginar-lo amb el més proper, responsable i conscient que hem batejat genèricament com Quilòmetre 0.

Però sovint seguim caient en la trampa de reduir les demandes de canvi al procés de producció, oblidant que cadascú de nosaltres intervé en la segona part del procés nutritiu. Cuinant i, sobretot, menjant.

Per això crec que és el moment de destacar quatre aspectes del procés que, tot i ser absolutament lògics, sovint no es tenen en compte.

1 – Cuinar i consumir allò que comprem, com més aviat millor. Tots sabem que les patates grillades o les pomes pansides no tenen punt de comparació amb les normals, però ens deixem guiar més per la data de consum preferent de l’envàs que per l’aspecte dels productes que dormen a la nevera.

2 – Coure cada producte durant el temps òptim i de la millor forma possible. Sortint, si cal, del nostre univers cultural per apropar-nos a altres gastronomies o a avenços tècnics que garanteixin el respecte cap al producte. Sense caure gratuïtament en l’esnobisme dels productes exòtics i les tècniques sofisticades que, sovint, no dominem.

3 – Consumir els productes necessaris de forma regular y periòdica però sense donar-los llicència d’exclusivitat. La vitamina C de les taronges i espinacs pot ser substituïda en la seva temporada baixa per la de les pastanagues o maduixots. Buscant sempre el moment òptim que, a més, sol ser el més econòmic. És a dir, respectant l’estacionalitat dels productes.

4 – Mantenir la diversitat màxima del nostre rebost, fugint de la monotonia de l’enciam i el plàtan però mantenint l’objectiu d’una alimentació equilibrada aconseguida a través de la diversitat del fet alimentari, és a dir, de la compra, cocció i consum.
Tenim un any per fer dels objectius de la ONU el nostre model de vida i consum.