I sobretot en català. És del que pot presumir la revista "Cuina" que, a més, treu a la llum la revista núm. 250. Anunciant novetats que esperem amb delit.

Perquè, quan el setembre del 2009 canviava la seva capçalera, fins aleshores "Descobrir Cuina", per l'actual "CUINA", tots intuíem que el canvi no era casual. Que la gent de la Judit Càlix primer i en Josep Sucarrats després, donaven per descoberta i establerta una cuina catalana del segle XXI. I només cal fer un tomb per les seves pàgines per adonar-nos que no és la tradicional revista de receptes i fotos boniques (que també), sinó que incorpora tendències noves, propostes arriscades i una visió actual del fenomen gastronòmic.

Naturalment, els creadors de la revista no renegaven dels precursors en la via que emprenien. "La Cuina", de vida efímera arrencant l'any 1984 i el "Girona Gastronòmica", nascut el 1986 havien intentat competir amb l'omnipotent i castellà "Cocina y Hogar", convertit en "Comer y Beber" i hereu desmillorat dels "Menaje y Paladar" dels anys 40, que ens ajudaren a gestionar la misèria de la postguerra.

I és que la cuina catalana, conscient de la seva força tel·lúrica i empesa per personatges com Ignasi Domènech, Josep Lladonosa, Llorenç Torrado, Santi Santamaria o Ferrán Adrià, i institucions com l'Institut de Cultura de la Dona dels anys 30 del segle passat, maldava per mantenir-se com un dels nostres signes d'identitat. Conservant el nostre patrimoni gastronòmic, però alhora obrint-se a capitanejar les noves tendències com feren els nostres cuiners mirant als ulls dels estrellats i un punt tibats cuiners francesos, i fent tremolar el seu monopoli des de Catalunya i el País Basc.

La revista "CUINA" ha sabut mantenir aquell repte permanent. La prova la teniu en aquests 250 exemplars (números especials a part) que segur que s'acumulen en la biblioteca de més d'un "cuinetes" del nostre país.

Des d'aquest mes, quan consulti alguna recepta o llegeixi algun article d'aquest patrimoni imprès, ho podrà fer mentre escolta Joan Manuel Serrat i el seu "Ara que tinc vint anys".