El dia encara és llarg i molts venim d'un temps de descans, amb les piles carregades. El rebost de sofregits, salses i melmelades fetes a casa està pràcticament buit després d'un any d'espoli. Fins i tot els caps de setmana segueixen essent moments d'energia barata. Sembla doncs el moment ideal per retornar a la normalitat el rebost ple i variat.

Naturalment, sense renunciar a l'ajut de la tecnologia en forma de robot de cuina que ens permet automatitzar les feines tot encadenant processos. Perquè aquestes màquines no tenen res a veure amb les grans cassoles on passàvem hores remenant per aconseguir el punt de cocció de la melmelada. Ens permeten, amb un esbandit més o menys superficial del got, tornar a omplir-lo amb més fruita i deixar-la coure mentre tapem i refredem els dos o tres pots de vidre (naturalment reciclat) que hem obtingut del procés anterior.

I qui diu la melmelada, com abans apuntàvem, diu allò que els cuiners han batejat de sempre com a "bases". Preparats que enceten moltes receptes, acollits sota el paraigua del polivalent "sofregit". Un pas intermedi que pot anar, en progressió contínua, des de la ceba, simplement cuita i sense que agafi color, a la salsa dels macarrons que daura la ceba, incorpora tomàquet, herbes, espècies i fins i tot carn picada abans de donar-la per acabada i guardar-la en els pots corresponents, degudament esterilitzada.

Hi ha, però, un fet que cal tenir present. Preparar i conservar només allò que serà consumit durant la resta de l'any. Fins a la temporada vinent. Massa sovint, la melmelada de figues queda arraconada al rebost per mor de la de pruna que, aquell any, ha sortit especialment bona gràcies a la compra, a final d'agost, d'unes clàudies que tenia una parada del mercat setmanal.

Un darrer consell. Vista la diversitat de mides dels pots potencialment reciclables, trieu aquella que s'ajusti més a les vostres necessitats. Que, per mida, pugueu obrir i consumir. Sense deixar rampoines a la nevera.