Ja fa alguns anys, els mariners, peixaters i restauradors del Garraf varen voler potenciar aquelles espècies marines comestibles que, per mida, abundància o quantitat d'espines, quedaven bandejades dels receptaris o incloses en el genèric "peix de sopa" que consta en molts tractats de cuina tradicionals. I varen triar l'adjectiu "senzill" per designar-lo. Sense caure en el fet que, per posar un exemple, una maire pot arribar a tenir una mida que la faci "cuinable" com un lluç de ració. O que una mabre gran, amb paciència i pràctica, pot ser tant "filetejable" com una orada també de ració. I que, si estem en temporada, podem ajuntar un bon grapat de cintes, burrets, molls i mòlleres per fer una bona freginada amb la qual esperar l'all cremat tot fent una copa de vi blanc del Penedès.

Com ja haureu deduït, el concepte "senzill" anava inicialment i bàsic adreçat al preu del producte genèric. Una galera mai podia -semblava- competir amb una gamba. Encara que, a la cassola, les diferències es reduïssin.

Avui, amb el boom de la cuina, el concepte s'ha complicat i diversificat. Cal triar. I jo, quan em demanen opinió, sempre dic que em quedo amb un significat que ara està molt de moda. El de "peix de proximitat". Un concepte que engloba tant la localització geogràfica propera com el consum tradicional, en formes senzilles i tècniques ràpides com l'all cremat o l'enfarinat/fregit, amb el qual les nostres àvies preparaven les palaies que acompanyaven la verdura de l'hora de sopar.

Potser per això -i aquesta pot ser una de les debilitats d'aquest tipus de peix- optar per ell té molta d'aventura i capacitat de risc. De fracàs, perquè no torbaràs aquells molls que fa dies que somnies. O de cop de sort, com quan entres al mercat, vas a la peixateria a buscar quatre sardines per fregir i veus, en un racó de la parada, uns morralets acabats d'arribar de la llotja o una mollera roquera d'ulls inflats que et mira amorosa. I aleshores, en un instant de rauxa, decideixes canviar el menú. Sovint sense tenir massa clar com prepararàs el nou ingredient. Però, per això també hi ha la peixatera, no?