Les estadístiques del 2019 deixaven clar que els ciutadans consumíem de mitjana 12,4 quilos de carn de pollastre per persona i any, mentre la de porc estava en els 9,6 quilos i la roja, en els 5 quilos. Per tant, si d'alguna carn hauríem d'estar ben informats, és de la de l'omnipresent pollastre.

Una informació que, un cop buscada, no deixa de sorprendre. Perquè les categories que accepta l'etiquetat son, de millor a menys bo, quatre. El criat en total llibertat, el criat en llibertat (parcial, és clar), el de corral (que com a mínim veu la llum) i el d'interior en règim extensiu que els agrupa en densitats de 15 per metre quadrat. Cap notícia del pollastre "broiler" - el més venut i consumit - que s'agrupa en naus industrials superant fins a quasi doblar la densitat de l'intensiu i creixent de forma força més accelerada.

Però no és aquesta l'única sorpresa. Perquè, per exemple, quan els publicistes proclamen que el pollastre no du ni hormones ni antibiòtics, estan dient una obvietat. Europa ja fa alguns anys que va prohibir l'ús d'aquestes substàncies. Per tant, i per llei, la carn de pollastre n'ha d'estar lliure.

Hi ha, així i tot, altres obvietats que potser callen o no es diuen en veu prou alta. Per exemple, no sento repetir gaire que la carn de pollastre, a la cuina, no s'ha de rentar sinó eixugar, per evitar la contaminació creuada dels bacteris que sovint du i que la cocció a fons (una altra de les recomanacions absents) destrueix.

Perquè cal recordar que la carn de pollastre és fàcilment alterable i contaminable. I d'aquí que hauríem de preferir el pollastre cru envasat, enfront del que no ho està. I el sencer, al trossejat. Però tenint sempre clara aquesta debilitat. I, per tant, sabent que, un cop obert l'envàs, la data de caducitat d'aquest deixa de tenir sentit i cal consumir la carn abans de 24 hores. O congelar-la. Recordant finalment que el descongelat s'ha de fer a la nevera i en un atuell tancat. Per evitar que altres inquilins del frigorífic contaminin la nostra carn de cada dia.