Maig humit fa el pagès ric

Ja el tenim ací. Tal vegada estem més acostumats a la dita del  “maig, cada dia un raig”. Fins i tot “una flor no fa maig, ni una gota un  raig”… O “no és bon maig el que no deixa la bassa plena”. Malgrat tot, després d’un hivern cru -tot i que més aviat sec- Déu n'hi do l’aigua que hem vist les primeres sis setmanes de primavera! Ara, a més a més, encara millor: “al mes de maig, plou de raig a raig”. 

Van contents els senderistes que pul·lulen per la muntanya. Sobretot  si cerquen espàrrecs. Els boscos tenen una millor presència, amb una tonalitat verda i bonica. Paral·lelament, “pel maig, els caragols a  raig”. Amb l’encís afegit què “maig arribat, un jardí a cada prat”. I també “maig arribat, hivern acabat”. No està de més, però, ésser prudents, recordant un adagi ben adient: “fins el quaranta de maig, no et llevis ni un drap. I, si el temps és inoportú, fins el quaranta-u”. En tot cas, podem anar pensant en treure la pols de bona part de la roba d'estiu. De ben segur que fa olor de productes anti-arna. 

Vist des d'una altra vessant, la millora climàtica i la puja termomètrica allunyen els estats d’ànim depressius i tristos. La visió d'un mantell de flors al camp i la collita de productes tan suggerents com una bona mel o unes cireres ben rogenques fa esclatar la joia i l’autoestima. “La mel de maig, la reina de les mels / Les cireretes, d’una a una pel  maig. I, pel juny, a grapats”. 

“Abril ploraner, maig rialler”: tant de bo que, enguany, s’escaigui del tot aquesta dita! Amb aproximadament dos anys de cert confinament  i restriccions derivades de la pandèmia, tothom té ganes d’esbarjo,  eixida i gresca. Tanmateix, una setmana després d'una diada del  llibre prou passada per aigua, reivindico el bon regust de més estones de trobada -en solitud- amb la companyia d'un bon llibre. Ens hem de deixar amarar molt i molt més per la humitat del seu contingut. Malauradament, són molts els qui s'han malacostumat a viure immersos en el brogit d'un constant anar amunt i avall, perquè sí. Sense cercar estones de profunda reflexió personal i pausa mental. 

Casualment el mes s’enceta amb “la festa del treball”. Se'ns convida a valorar/defensar les fites laborals assolides. Sabent combinar aquesta tesi amb el nodriment de l'esperit, tot anirà millor. La riquesa no ens ve donada per més diners. Sovint, convé carregar piles.