L’Ortoll, el primer espai natural urbà de Catalunya conservat per la ciutadania?

Fins fa quatre dies la planificació del territori es feia des de l’antropocentrisme. Els espais urbans, mancats de tota biodiversitat i recursos naturals, tenien una visió ecològica nul·la. Ara veiem cada cop més clar que aquest enfocament no només és obsolet sinó que ens condueix directament al caos climàtic, a la pèrdua de recursos essencials i a la destrucció del territori. La rapidíssima evolució del clima qüestiona planejaments urbans anteriors i exigeix una adaptació de l’urbanisme  a les noves circumstancies ambientals. Avui tenim molts mes coneixements, eines i tecnologies de gestió del territori i per tant una major responsabilitat política per a dissenyar el futur de la nostra ciutat. Hem de pensar en la nostra propera realitat climàtica si volem donar oportunitats a les futures generacions.

El proper Pla d’Ordenació Urbana de Vilanova, ara en exposició pública, podria ser la gran oportunitat de corregir els errors del passat, requalificant els terrenys naturals que s’han conservat i dissenyant una ciutat més resilient  a les amenaces que tenim al davant. I el més important es que ho podem fer perquè disposem encara de terrenys  no urbanitzats amb un valor ambiental excepcional, com és el cas de l’Ortoll, el pulmó verd urbà de la ciutat. Potser encara a dia d’avui no hem valorat prou les innumerables  aportacions que ens pot donar aquesta taca verda de casi 100 ha  a  tots  els ciutadans de Vilanova, entre moltes altres: augment de biodiversitat i connectors ecològics,  absorció de carboni, disminució de temperatura, aportació d’aigua dolça, control de riades i inundacions, depuració de la contaminació de l’aire i l’aigua, conservació del sol orgànic, refugi climàtic, augment de   pol·linitzadors, sobirania alimentària, conservació dels aqüífers, flora i fauna salvatge, activitats de lleure, salut,  etc...             

Els espais urbans dissenyats fa més d’un segle s’han d’adaptar a la revisió del model.  La nova ecologia urbana exigeix grans espais protegits com l’Ortoll que son els que contenen les condicions i recursos que requereix la biodiversitat, imprescindible per a la nostra supervivència.   La Llei de Restauració de la Natura de la Unió Europea, aprovada  l’agost de 2024, és un reglament històric pels seus objectius vinculants, la seva implementació directa, la seva ambició territorial i la seva moderna visió ecosistèmica.  La llei preconitza les solucions basades en l’actuació del propi sistema natural (Nature Based Solutions), ajudant a la auto regeneració dels ecosistemes amb la menor intervenció possible. No es tracta tant de plantar arbrers com de diversificar hàbitats que li donin resiliència al conjunt del territori. Un mosaic agroforestal amb petites zones boscoses, praderies i conreus que elimini CO2, mitigui les temperatures, regeneri sol orgànic, minimitzi el risc d’incendis i  aporti beneficis culturals, socials i econòmics.

L’aplicació d’aquesta Llei pretén vèncer el principal obstacle de la restauració mediambiental donant oportunitats als polítics perquè tinguin una visió a llarg termini i de benefici directe pels ciutadans i que aquests hi col·laborin voluntàriament. Aquesta és una idea clau que pot ajudar a desencallar la regeneració verda del territori i evitar que el creixement urbanístic es converteixi un cop més en l’únic agent de transformació urbana. La llei afavoreix una participació social significativa  en qualsevol projecte així com que les inversions aportin oportunitats i beneficis culturals i socials i que contribueixin al retrobament amb la natura. A més de la recuperació de la biodiversitat cal obtenir una millora en la qualitat de vida dels ciutadans.

La Llei de la Restauració de la Natura encaixa del tot amb el projecte de requalificació de l’Ortoll que, com explica l’Associació Garraf Coopera, ha estat un exemple de cooperació local i internacional pel desenvolupament sostenible, la educació ambiental i la recuperació i protecció de l’entorn natural. No podem perdre l’oportunitat de convertir aquesta taca verda en el primer Espai Natural Urbà Protegit de Catalunya i en aquest objectiu hi han de col·laborar ciutadans, partits polítics i institucions.