Tú bailas yo disparo

Hi ha coses que semblen inevitables. Quan un periodista escriu sobre la part més fosca de la societat, quan els successos són el seu objectiu al llarg de molts anys sembla inevitable que amb els coneixements, històries, fets que coneix acabi bastint una novel·la i una novel·la negra. L’experiència com periodista que ha percebut els elements que conformen aquest part negra de la societat té una proximitat que el permet explicar històries versemblants, amb personatges que no són herois, simplement personatges en el cas dels policies que fan la seva feina amb dedicació, tenacitat i esforç.

Aquest és el cas de la novel·la Tu bailas yo disparo, l’autor amb més de trenta anys de confeccionar cròniques de successos en diversos mitjans de comunicació fa el salt a la literatura negra. I hi fa amb una interessant novel·là on exposa una de les xacres més importants que té la nostra societat com és el tràfic i explotació de persones, en el cas que s’exposa dones que són obligades a prostituir-se i al voltant d’aquest fet hi ha un component d’extorsió, xantatge cap a persones amb un cert nivell de la societat.

Manuel Marlasca  (Madrid, 1967) és reporter de successos des del 1988. Ha treballat en diferents mitjans escrits, ràdio i televisió. Des del 2008 co-presenta l'espai «Territori negre» a Onda Cero; del 2012 al 2023 va ser cap de recerca a «La Sexta Noticias»; actualment forma part de l'equip d'Unicorn TV i presenta diàriament Expedient Marlasca al programa de Telecinco TardeAR. És autor de sis llibres de true crime, entre els més recents, Territori negre (Planeta, 2021). Després d'escriure llibres de no ficció en què indagava en la història negra del nostre país, entre els quals hi ha Cazaré al monstre per tu (2019), sobre el pederasta de Ciutat Lineal, o Territori negre (2021) al costat de Luis Rendueles (la seva compadre, tal com es refereix Marlasca al seu estimat company), ara publica el seu primer llibre de ficció, Ha estat distingit diverses vegades amb premis a la seva tasca professional i condecorat amb la creu al mèrit policial amb distintiu blanc. Tu balles i jo disparo és la seva primera novel·la, amb què debuta en el gènere que coneix més bé, el negrocriminal.

El llibre comença amb fet succeït cinc anys abans dels fets que es narren. Un metge surt un diumenge a córrer per Madrid, però ja no tornarà a casa seva, quan retorna es abatut per uns trets. La seva filla, que acaba de tornar d’una missió medica a l’Àfrica, queda consternada davant l’assassinat. La policia no va saber trobar l’entrellat del perquè de la mort. Un dels policies que va participar en la investigació, el veterà Miguel Mangas de tant en tant la té al corrent de les investigacions.

El grup X de la Brigada de Policia Judicial de Madrid és un grup de policies on es combina la veterania amb la joventut, l’ús de les tècniques clàssiques i valorant al intuïció i els mètodes més moderns que hi ha en cada moment. El protagonista i líder del grup és l’inspector Jaime Valle, conegut com a Jimmy, l’acompanya el veterà i amb gran experiència acumulada Miguel Mangas i la cap de tots ells és la Noa, una policia ben preparada i amb dots de comandament i, cosa important, sap relacionar-se amb els jutges que els toquen en els casos que han d’investigar. Completa el triplet d’investigadors l’inspectora Paula Vicente amb habilitat amb els ordinadors i amb la feina vinculada amb els mecanismes de la informació i al seu costat altres policies que desenvolupen les tasques complementàries, però sempre importants.

En un diàleg entre Mangas i Valle, el veterà li diu “Eres gafe Jimmy, contigo no hay una guàrdia sin muertos”.

Dit i fet. Quan entren de guàrdia en començar la setmana reben una informació de que s’ha trobat una maleta voluminosa i dintre hi ha part del cos dels que suposa que és una noia, ja que té alguns talls que fan suposar que li han tret les pròtesis que portava al pit. Els policies acudeixen als lloc dels fets unes naus abandonades del que havia sigut una impremta i ara s’hi reuneixen drogoaddictes que usen el lloc com a refugi temporal o per consumir amb una certa tranquil·litat.

Interroguen a la noia que ha fet la trucada, una addicta que estava allà amb la seva parella i aquest va obrir al maleta que hi havia per veure si li podia regalar una peça de roba que suposava hi hauria i la sorpresa va ser trobar-hi una part d’un  cos. Els policies dedueixen que la maleta fa poc que és allà i comencen les proves per intentar determinar la identitat de la morta ja que ben aviat conclouen que era una noia. Seguint el fil de la maleta van a parar a un membre d’una banda que trafica al barri que explica que li van pagar una bona quantitat per deixar la maleta a aquell lloc però que ell no té res a veure amb la mort. A partir d’aquest petita pista i per Informació que aporta una altra policia, la Julia Zaldivar, identifiquen a la noia que era una confident protegida i que col·laborava en posar al descobert en un cas que seguia la policia de tràfic de persones i de prostitució organitzada.  

La investigació avança lentament, van cercant amb paciència i amb molta feina de despatx trobant elements que puguin ajudar a identificar l’assassí. I quan comencen a veure alguna possibilitat Mangas que té una retentiva important en fesomies creu que és el mateix assassí professional del metge de fa uns anys. Això els porta  a seguir alguns passos per anar encerclant l’assassí i entre mig es troben amb molts inconvenients formals i entrebancs de la mateixa estructura de la policia. En paral·lel Valle ha d’afrontar un judici per una falsa denuncia de maltractes, se’n surt prou bé sobretot per un corporativisme entès com un pacte de lleialtat. 

Investigacions comprometedores, descoberta d’un món sòrdid i amb suport de gent poderosa que s’enriqueix de la manera més miserable possible, explotant dones sense cap protecció.

L’autor la defineix com una novel·la de policies, ja que a més de la investigació hi ha una reflexió sobre els membres de l’equip, els seus neguits i temors i la seva vida més personal.

Un ritme narratiu molt àgil, uns deduccions molt ben estructurades, personatge molt propers i versemblants, uns diàlegs que permeten avançar en la trama.

Tot plegat ben arrodonit amb la denúncia social i reivindicar la feina dels diversos cossos policials que surten en el relat.  

Un bon debut d’algú habituat a treballar amb informació policial durant molts anys.   

Tú bailas yo disparo
Manuel Marlasca
Col. Àncora y Delfín 1641
Editorial Destino
Barcelona. Abril 2024