Pel retorn de la nostra banda sonora per la festa major del Vendrell

Estem a les portes d’un nou any que se situa al mig entre dues dècades. És d’aquest que sembla important, però no ho és tant com el 2020, 2030, però sempre més que el 2024. No per res sinó perquè el principi d’una dècada culturalment ens porta a celebrar-ho amb una mica més de glamour.

L’any que ve a priori ha de ser un any presumptament normal, en principi no tenim eleccions, almenys municipals que són on els nostres polítics hi posen el seu màxim interès. Tot i aquesta situació, l’estat dels actuals governs d’Espanya i de Catalunya s’aguanten en un joc d’equilibris que poden saltar en qualsevol moment, però al final tots amics i mantenim tots els càrrecs. Els d’aquí i els d’allà perquè tothom estigui content i no faci bullir l’olla.

En la nostra comarca hi ha serioses possibilitats que els Laxnbusto tornin a tocar al Vendrell. És una cosa incerta i no sé sabrà, si és cert, fins que toqui el protocol, però tot apunta que podria ser una realitat. Fa uns anys es va intentar però la màgia no va aparèixer i d’un concert benèfic es va passar a dos. D’aquí a una mini gira i ves a saber on acabarà. La màquina ja roda, que és el més important. Tot durarà fins que  la cosa s’acabi. Només cal esperar. Ara ja tenim una plaça molt cèntrica dedicada a ells. Ara esperarem nous esdeveniments.

Enguany al Vendrell entrarem el nou any amb dues festes. Una per nascuts el segle passat i una altra pels nascuts aquest segle. En una cava, cotilló gratuïts i l’altre 35 euros amb cinc consumicions fins que surti el sol per Coma-ruga. El preu és molt assequible, però clar no és si és la mesura més sana i políticament correcte. Només falta saber com són els gots i els glaçons que hi posen. En alguns locals comarcals no pagues el got sinó que el gran protagonista són els glaçons que ocupen la major part del contingut de l’envàs. Sempre tens l’aigua que resulta un 100 % producte.

Pel que fa a la comarca, tindrem les tres estacions de l’interior Arboç i el Vendrell amb importants remodelacions. La del Vendrell nova i la de l’Arboç gairebé. Pel que fa Sant Vicenç fa quatre dies van posar els torns i ara els han tornat a treure arran de la densitat de passatgers pel tall de la via entre Sant Vicenç i Tarragona.

L’any que ve ja no tindrem el problema de la vaga d’escombraries en quatre municipis de l’interior de la comarca amb un problemàtica que ha superat tots els records D’aquí dos anys hem de reciclar la meitat de les escombraries i de mica en mica s’ha d’anar implementant a les nostres contrades. A veure que passa. Hi ha molta cosa per anar descobrint capítol a capítol. De moment al Vendrell paguem les escombraries per una taula de metres quadrats per habitatge. No és molt lògic, però sempre el que segueix acostuma a fer bo el que hi havia abans. Coses del directe.

La comarca cada dia va creixent perquè la gent ve aquí perquè és el més econòmic que troba quan surt de Barcelona cap al sud. Això fa que un dels punts de referència segueix sent els serveis socials per aconseguir mitjans per sobreviure i sinó doncs alguna cosa s’ha de fer.

Estem normalitzant les ocupacions i anar al banc a buscar hipoteca cada dia és més una gesta heroica. La gent va al mercat alternatiu i va saltant d’un lloc a un altre. Tenim molts habitatges per escollir i al final un té sort i s’hi pot quedar sinó fa gaire soroll. S’ha de canviar la llei. Hi ha reincidents que ja són més coneguts als jutjats que alguns advocats, però estem en un país on a part de la independència i alguna cosa més la resta està consentit sinó ataca els principis d’aquesta gran i lliure que s’anomena Espanya.

Doncs preparats per una presumpta baixada d’interès amb un augment de les superfícies comercials i cada dia més comerços de proximitat tancats. Anem cap al futur a tota màquina, un demà que no sembla gaire optimista al menys pel teixit comercial més de proximitat. A l mercat municipal ja estan gairebé a la meitat de parades tancats. Qui l’ha vist i qui el veu. Una de les novetats del nou any serà el bus llançadora entre l’hospital comarcal i el Vendrell. No sabem ni horaris ni freqüències, però res al final arriba una cosa que ja fa mesos que hauria de funcionar amb tota normalitat. El Vendrell si es compleixen les previsions dels optimistes en quatre dies no el coneixerà ningú. A veure que passa perquè hi ha obres que ja fa anys que entren i surten del pressupost municipal sense fer gaire soroll. No parlarem de la Vegueria perquè no tens més transcendència.  Els treballadors del Consell Comarcal del Baix Penedès estan contents i altres col·lectius també estan animats. A veure que passa. Molt bon any.