La ciutat que volem

Conferència de presentació de Neus Lloveras

'La Ciutat que volem'

En primer lloc vull donar-vos les gràcies per la vostra assistència a aquesta conferència. La vostra presència aquí m'honora a mi personalment. Però també ens honora com a equip i com a formació política, perquè demostra el vostre interès en el projecte que defensem la gent de Convergència i Unió.

A tots i a totes, moltes gràcies!

En segon lloc, vull agrair les paraules de l’Esteve. Moltes gràcies per tot el que has dit de mi !!! No sé si m’ho mereixo, però t’asseguro que treballaré fort i faré tot el possible per ser digna dels teus elogis.

I en tercer lloc, deixeu-me explicar com va començar la meva relació amb la política. Fa aproximadament 7 anys, l’Esteve Orriols em va proposar anar a la llista. Jo ni m’ho havia plantejat mai, i estava més aviat predisposada a dir que no. Però, l’Esteve em va fer canviar d’idea. Li va costar, però finalment em va convèncer perquè ho intentés incorporant-me al seu equip. I des de llavors he descobert un món nou, un món que per mi era desconegut, però que ara em fascina:
el món de la política municipal !!!

Però, abans que res em correspon presentar-me. La veritat és que si fa 7 anys un vident m'hagués explicat que avui estaria aquí amb tots vosaltres, presentant-me com a cap de llista de Convergència i Unió per Vilanova i la Geltrú, doncs no me l'hauria cregut pas. Deixant de banda el fet que no tinc per costum consultar el futur amb cap mena de vident, és cert que em preocupaven els problemes del meu entorn, els problemes de la nostra ciutat, i participava activament en diverses iniciatives.

Però la veritat és que mai no m'havia passat pel cap intentar solucionar els problemes que ens envolten dedicant-me activament a la política. Però al llarg d'aquests darrers anys m’he adonat: que la política és un mitjà per treballar per la ciutat que m'estimo, que a través de la política podem aconseguir que no es perdi tot allò que fa Vilanova i la Geltrú molt especial i que a través de la política puc ajudar a la gent de Vilanova, a la meva gent, perquè no perdi qualitat de vida i perquè guanyi benestar.

A vegades tinc la sensació que els vilanovins i vilanovines sovint no som conscients de fins a quin punt Vilanova forma part de la nostra identitat col·lectiva i del nostre caràcter individual.

I no ho descobrim fins que, pel motiu que sigui, hem de viure a fora durant un temps. Això és el que em va passar a mi!

Vaig néixer a Vilanova i la Geltrú ara fa 45 anys. La meva mare treballava en una botiga de la Rambla; per això segurament els més grans la recorden com “la noia” del Balears. Pel que fa a la família del meu pare, el meu avi era pescador, i com passa sovint amb els pescadors tenia un mot: “el Bullo”. En canvi, tot i ser fill de pescador, el meu pare treballava de fuster. Però com molts ja sabeu, la seva passió era l’òpera I tant és així que trobava temps per anar a estudiar cant a Barcelona, i a base d'esforç i d’insistir-hi va aconseguir el que sempre havia somniat: dedicar-se professionalment a l'òpera.

Degut a tot això, el meu pare va treballar en diferents països durant anys, portant la família amb ell cap a les diferents ciutats on els teatres d’òpera el contractaven. Per a mi, això va comportar que durant moltes èpoques de la meva vida hagués de viure amb la meva família a l'estranger.

I no era fàcil. No era fàcil haver-nos de traslladar de tant en tant, instal·lar-nos en noves ciutats,
haver de tornar a començar cada vegada. Afortunadament tenia una germana, la Montse, i entre les dues ens fèiem companyia fins que ens adaptàvem. Però mai ens acabàvem d’adaptar del tot, i passàvem l'any esperant que fos l'estiu, per tornar de vacances a Vilanova i la Geltrú. Aquesta experiència em va fer adonar de dues coses de les que molts vilanovins no són conscients: Que Vilanova i la Geltrú és una ciutat molt especial i que forma part de la nostra personalitat. Aquest vincle tan especial i potser més intensificat per la llunyania i l’enyorança, m'ha portat a estar atenta, a fixar-me en el que m'envolta aquí a la ciutat.

• En el que funciona i en el que no funciona.
• En el que s’ha de fer i no es fa.
• En el que la gent demana i no rep resposta.

Fins al punt que em pregunto:
¿És aquesta la meva ciutat?
¿És aquesta la ciutat que volem?
La ciutat que jo recordo, la ciutat que forma part de la meva identitat, és una ciutat mediterrània, amb personalitat, i amb activitat econòmica pròpia.

I ara no la trobo! La realitat em reflecteix una ciutat desconeguda. Era una ciutat on es combinaven l’activitat industrial, que donava feina a molts vilanovins, amb el turisme, i amb el comerç. Un turisme basat en allò que en dèiem “els estiuejants”, un turisme de tipus molt familiar. I amb activitats tradicionals amb un alt valor cultural i identitari, com la pesca, l’artesania, l’agricultura...

Però en algun moment les coses han començat a canviar! Perquè qui governa la ciutat vol que Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat més de l’arc metropolità, una ciutat sense identitat pròpia.

I si m'ho permeteu, aquest canvi que volen impulsar... no m'agrada!

Miro al meu voltant i veig una ciutat que en els darrers anys ha viscut un gran creixement, però
que ha crescut sense planificació, amb totes les conseqüències que això comporta. La circulació és cada cop més complicada, i el manteniment de la ciutat està sota mínims. En definitiva, aquesta falta de planificació ens ha portat a tenir una ciutat desordenada i deixada. 

Miro al meu voltant i veig una gestió municipal poc eficient, que no sap administrar bé els recursos i que és incapaç de controlar les despeses. Aquesta mala gestió municipal ens ha portat a una situació econòmica molt compromesa, i és la causa de que cada vegada paguem més impostos sense que això comporti millors serveis per als ciutadans.

Miro al meu voltant i veig que cada cop hi ha més vilanovins i vilanovines que s’han de desplaçar a altres ciutats per treballar, perquè no s’han pres mesures per potenciar l’establiment de noves empreses, ni de nous comerços de proximitat, ni de nous serveis professionals, ni de potenciar el turisme. I la veritat, tot això que veig no m’agrada! Vilanova és una ciutat extraordinària, però hi ha molta feina a fer si volem que ho continuï sent. 

En aquest sentit, a continuació explicaré les accions que, des del meu punt de vista, cal emprendre de manera prioritària Començaré, si us sembla, per la gestió municipal. El diagnòstic és clar:

Una manca de direcció política porta a una organització ineficient. Vilanova i la Geltrú és una de les ciutats de Catalunya amb la pressió fiscal més elevada, cosa que ja per si sola no és gens bona. Però que és molt més greu si tenim en compte que els serveis públics dels que disposem no es corresponen al que paguem per ells.

Les despeses de l’Ajuntament s’han disparat, i això ho paguem tots els vilanovins. Per aquest motiu cal prendre de manera urgent mesures. Cal canviar l’eix del consistori! Les persones heu, hem de ser el centre! L’ajuntament no ha d’imposar sinó escoltar! És necessari repensar la forma com es fan les coses des de l’Ajuntament, a tots els nivells, per garantir que els objectius marcats s’assoleixen, amb el millor us possible dels recursos disponibles.

Pel que fa als comptes municipals, cal ser rigurosos: De cada euro recaptat hem d’exprimir en benefici del poble fins l’últim cèntim. Amb una correcta gestió, uns millors serveis no han de comportar un augment de la despesa. Resumint, l’administració municipal no ha de perdre mai de vista que el seu client, aquell a qui es deu, és el ciutadà.

El segon tema, que requereix una atenció especial i urgent, és el del manteniment de la ciutat, que ara per ara és totalment insuficient. Potser us semblarà repetitiu, de tantes i tantes vegades que ho hem dit, però no per això ha deixat de ser veritat: no es pot deixar de cap manera arribar la ciutat al punt on ha arribat !!! Primer que res hem d’arreglar tot el que tenim i que està fet malbé, i només després d’haver fet tot això, podrem començar a projectar el futur. Un futur on caldrà dotar la ciutat dels equipaments que no té: culturals, esportius, sanitaris Però per resoldre el tema dels equipaments hauríem de començar per acabar tot allò que està començat.

Cal desencallar inversions, que fa massa temps que estan aturades:
-com l’ampliació de la Casa de la Vila,
-la remodelació del Teatre Principal,
-o el pavelló esportiu Isaac Gálvez.
Cal tirar endavant aquestes inversions com més aviat millor, perquè la realitat és que Vilanova i la Geltrú potser és la única ciutat de Catalunya que no disposa de teatre municipal. Cal tirar endavant els equipaments que els vilanovins necessiten per millorar la seva qualitat de vida, com per exemple, els equipaments sanitaris:

Per què ...... Algú sap alguna cosa d’aquell nou hospital que l’alcalde va prometre durant la campanya electoral ????

En resum, volem projectar el futur, però per fer això hem de partir d’una visió estratègica clara, d’una direcció municipal lúcida, i d’una ciutat endreçada, d’una ciutat en bones condicions, i no del que ara tenim. En aquest context hi ha un altre element que al meu entendre és prioritari. M’estic referint al control de l’obra pública. Simplement, no es pot permetre de cap manera el que ha passat amb la majoria de carrers de la ciutat. S’han hagut d’arreglar una, dues i fins i tot tres vegades, perquè l'obra no es feia bé. Per no parlar de la quantitat de rajoles i llambordes que ballen en els carrers del centre. Que no ho veu ningú tot això ????

Per altra banda, hi ha un assumpte que també em preocupa molt: el creixement urbanístic. Un creixement, que té conseqüències importants pel conjunt de la ciutat. Per això crec que el creixement ha de ser:
-controlat,
-ben planificat,
-eficient
-i consensuat,
per tal que sigui un creixement beneficiós. Cal aturar-se per seure i planificar. No s’ha d’estar automàticament en contra del creixement d’una ciutat, però ara toca frenar i fer una parada.

La ciutat no pot continuar creixent com fins ara, i cal que el creixement que vingui en el futur es gestioni molt millor que com s’ha fet fins ara. Però, en aquest context, també hi ha un altre element important a destacar: una de les conclusions de les jornades estratègiques, que vam organitzar el mes de Gener, va ser precisament que cal restar atents perquè la ciutat no perdi el seu “esperit”, que no perdi l’essència, que no perdi la personalitat.

Així, és important vetllar, perquè el creixement no dilueixi el que ha estat Vilanova i la Geltrú, El tema del creixement em porta a parlar d’un altre assumpte que no s’ha de perdre mai de vista:
l’equilibri entre la ciutat residencial i la ciutat productiva. Tots heu pogut veure com en els darrers anys la nostra ciutat ha crescut molt en habitants, però aquest creixement no ha anat acompanyat de mesures que potenciïn l’activitat econòmica. Això ens ha portat a què cada cop més vilanovins i vilanovines s’han de desplaçar a altres ciutats per treballar.

Això fa molt difícil, si no impossible, la conciliació entre la vida laboral i familiar. Més encara si tenim en compte com estan les infraestructures de transport del nostre entorn: embussos a les carreteres en hores punta, retards i avaries als trens.Tot plegat fa que en definitiva, a causa d’aquest desajust molts dels nostres ciutadans pateixin una disminució de benestar.
- Es que ningú s’ha parat a pensar que la nostra ciutat està molt ben situada?
- Ningú s’ha parat a pensar que tenim la universitat?
Només dos, dels molts elements que hem de poder aprofitar per tal de potenciar l’activitat econòmica.

El cert és que les oportunitats hi són, però cal saber generar les condicions adequades per aprofitar-les. En definitiva, estem parlant de dues maneres de veure la ciutat contraposades, de dos models de ciutat totalment diferents Hi ha gent a la que ja li va bé que Vilanova i la Geltrú esdevingui una ciutat més de l’arc metropolità,

però a nosaltres no! A la gent de CiU de Vilanova i la Geltrú no ens convenç!!! A mi, no em convenç gens! Simplement, volem continuar sent una ciutat mediterrània, amb personalitat i amb activitat econòmica pròpia. I en aquest model de ciutat emprenedora, l’activitat econòmica ha de ser una prioritat estratègica Hem de ser capaços d’aprofitar avantatges, com el fet que som una ciutat molt ben situada en termes geogràfics i de comunicacions, o que tenim la gran sort de comptar amb la universitat i el centre tecnològic.

Partint d’aquí, cal prendre mesures per facilitar l’establiment de noves empreses a la ciutat, posant a la seva disposició sol industrial en condicions atractives. Cal potenciar especialment l’establiment de noves empreses amb un contingut tecnològic mig i alt, i també potenciar la cooperació entre les empreses de la ciutat i de la comarca amb la universitat i el centre tecnològic.

L’objectiu ha de ser no només la creació d’activitat econòmica, sinó també que aquesta activitat sigui d’alt valor afegit. Pel que fa al comerç, Vilanova sempre ha tingut un teixit comercial especialitzat, però aquest teixit s’ha vist totalment oblidat en els darrers anys. El cert és que s’hauria de donar molt més suport als comerços locals. Perquè ells són els que generen diferenciació, ells són els que donen originalitat i categoria al comerç local. L’arribada de nous establiments no ha de suposar que els nostres carrers siguin indistingibles dels d’altres ciutats. Comerços històrics com Ca l’Altés, Ca’l Gabardós, el bar Rosales... han anat desapareixent.
I crec que estarem tots d’acord que no podem deixar perdre més botigues emblemàtiques, com Cal Gil, la Pastisseria Blanch, el Bar Rossell, entre moltes altres.

El que volem, és que allò més nou i allò més antic coexisteixin, i això repercuteixi positivament en el teixit comercial de la nostra ciutat. Una cosa similar es produeix amb els mercats: els comerciants i els paradistes troben a faltar el diàleg amb l’administració, que enlloc de facilitar-los la feina més aviat els prepara una mena de camí d’obstacles.

En el fons, només es tracta de no deixar morir allò que ens diferencía, allò que és nostre. Si ho deixem morir, perdrem la nostra personalitat, i per tal d’impedir això cal que cuidem el comerç local. Podríem fer un discurs força similar pel que fa al turisme, ja que la situació és semblant. Quines mesures s’han pres en 10 anys de govern tripartit per potenciar el turisme? Més aviat poques, i avui en dia no n’hi ha prou amb tenir platja. El consum turístic és cada cop més exigent,
i és necessari potenciar aspectes concrets. Cal teixir complicitats entre el sector turístic i l’Ajuntament, però el sector se sent abandonat. En qualsevol cas, cal diàleg, calen accions i diàleg per potenciar la imatge turística de Vilanova. Una imatge basada en el turisme esportiu, el turisme familiar i el turisme de qualitat.

I per acabar voldria parlar del port. No s’ha d’oblidar que Vilanova compta amb un equipament molt important: el seu port. Per una banda, és un port amb un important trànsit de mercaderies. Però, en aquests moments, està perdent potencial per l’excessiva dependència del sector de la construcció. I davant aquesta situació, hem de reaccionar. La ciutat no pot deixar perdre aquest actiu!

Per altra banda, és un port esportiu amb excel·lents instal·lacions i serveis. És un actiu de la ciutat que s’hauria de potenciar més per projectar Vilanova com a centre turístic i esportiu marítim de primer ordre. I tampoc no podem oblidar el port pesquer. Els pescadors, a més de ser un sector econòmic important de la ciutat, també són una part viva de la seva identitat, d’una cultura i d’una forma de vida pròpia, que tenim l’obligació de mantenir.

Formen part
- de la nostra història,
- de la nostra oferta turística,
- de la nostra cultura gastronòmica,
- de la nostra manera d’entendre la vida.

El port de mercaderies,
el port esportiu,
el port pesquer...
haurien d’ocupar un espai prioritari en l’agenda estratègica de la ciutat. Però, tant important com determinar les necessitats, la feina a fer, és saber com fer-ho. Per aquest motiu ara us voldria explicar com jo veig la feina dels polítics.

Per mi, governar una ciutat és estimar-la, és escoltar les persones, és solucionar els seus problemes, és, en definitiva, millorar el seu benestar. I això que dic, no és cap novetat. Convergència i Unió va governar aquesta ciutat no fa tants anys, i ho va fer d’aquesta manera. Per a mi aquest, és l’ aspecte essencial que cal mantenir sempre davant de tot quan et dediques a la política: la proximitat als ciutadans Crec que aquest ha estat sempre un gran actiu de Convergència i Unió a Vilanova, i en els darrers mesos hi hem insistit encara més.

Per exemple, abans ja hi he fet referència, el passat gener vam organitzar unes jornades estratègiques, on es va discutir simultàniament al voltant de diversos temes rellevants sobre la ciutat.

La participació de ciutadans, de totes les edats, d’àmbits socials diferents i de totes les ideologies, va donar pas a un debat molt enriquidor i a conclusions molt interessants. De fet, ja hem començat a orientar línies de treball tenint en compte aspectes que es van comentar en les jornades.

Un altre exemple és el fet que recentment hem constituït el senat. Un òrgan consultiu que depèn de l’executiva local, i que està format per persones que volen col·laborar amb el projecte de CiU a Vilanova des de la seva experiència i les seves idees.

Per altra banda, en aquesta línia de proximitat, aquests darrers mesos hem estat en contacte amb les empreses de la nostra ciutat que estan passant per moltes dificultats. De la mateixa manera que també hem tingut contactes amb tots els responsables locals dels sindicats. La situació és molt preocupant i els treballadors se senten abandonats. Per això, en la mesura del possible hem procurat intervenir-hi. Els hem ofert el nostre suport, i a través del grup parlamentari de CiU, hem presentat diverses preguntes al parlament.

Perquè aquesta és la nostra manera de fer! La manera de fer política de Convergència i Unió! Fer el que la societat catalana ens demana davant els nous temps que ens toca viure

Treballem:
- per arribar al màxim nombre de gent possible, no només per transmetre les nostres propostes sinó per incorporar noves aportacions,
- per compartir les seves necessitats i problemes,
- per sumar esforços i guanyar la partida al pessimisme i al desànim.

Treballem:
-en la línia de la Casa Gran del Catalanisme que impulsa l’Artur Mas. Com podeu veure, com sabeu, hi ha molta feina a fer a la nostra ciutat. Tenim un gran potencial, tenim moltes possibilitats, però s’estan desaprofitant, i estem perdent el tren. Si no estem alerta, arribarà un dia d’aquí a no gaire en que el camí pres per la nostra ciutat serà irreversible.

I deixarem de ser la ciutat que érem per passar a ser un municipi més de l’arc metropolità. Però hi ha altres opcions! Podem treballar per mantenir la personalitat i l’activitat pròpia de moltes maneres. Per exemple, ens hem adherit a la Plataforma per una Vegueria pròpia. Amb el propòsit de formar un espai de decisió propi i evitar quedar engolits en la dinàmica metropolitana. I som molts els que no volem quedar al capritx dels esdeveniments i dels fets consumats.

Som molts els que volem una Vilanova diferent! I per aquest motiu us demano el vostre recolzament, us demano confiança per liderar un nou projecte. Un projecte amb objectius immediats molt clars:
- millorar l’organització municipal
- planificar el creixement
- vigilar la qualitat de l’obra pública
- tenir cura del manteniment de la ciutat
- dotar la ciutat dels equipaments que necessita
- i potenciar l’activitat econòmica

Però només hi ha una manera d’assolir aquests objectius:
- treballant amb la màxima proximitat possible.
I això vol dir:
- escoltar als ciutadans i intentar solucionar els seus problemes.

Perquè en última instància, el nostre projecte té un objectiu bàsic molt senzill però alhora molt complex:
- millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els habitants de Vilanova i la Geltrú.

Jo us asseguro que faré tot el possible per contribuir a assolir aquests objectius. Ho faré amb tot l’equip que m’acompanya, un gran equip.

I per aquest motiu us demano la vostra confiança.
Moltes gràcies.