Fenosa i Éluard

Però el temps passa. I en algunes persones les experiències vitals acumulades, sobretot les doloroses, les van modelant a vegades fins a la metamorfosi radical. L’any 1930, Paul Éluard (pseudònim literari d’Eugène Grindel) va sentir-se al caire de l’abisme (va patir una forta depressió) quan la qui es convertiria en Gal.la Dalí (el nom de Gala li havia posat el mateix Éluard, el nom de l’esposa era Helena) va abandonar-lo pel pintor de Port Lligat.

Poc després d’aquest daltabaix sentimental apareixeria la figura de Nusch a l’horitzó: model de Man Ray i de Picasso, la noieta de grans ulls havia fracassat com a actriu. El poeta surrealista la va trobar pràcticament al carrer. Éluard i Nusch van romandre junts fins a la mort d’ella, l’any 1946. Nusch va tenir prou paciència com per no interposar-se entre Éluard i Gala, ja que la correspondència entre ambdós va mantenir-se fins al 1948.

En la mostra Pour Fenosa son père Paul Éluard, títol que procedeix de les nombroses dedicatòries que mostren l’amistat filial que va establir-se entre Paul Éluard i Apel.les Fenosa, es veu un doble retrat de Nusch –un amb els ulls tancats i l’altre amb els ulls oberts- realitzat per la fotògrafa Dora Maar, alehores amant de Picasso. Va ser Picasso qui va posar en contacte el poeta Éluard i l’escultor Fenosa el gener de 1936. La relació llarga, sostinguda i plena d’admiració mútua no es va interrompre fins a la mort d’Éluard, l’any 1952.

I fins i tot després, ja que en aquesta exposició de visita recomanable per a tothom, però sobretot per a escriptors i artistes plàstics, hi ha unes fotografies preses l’any 1963 a la casa vendrellenca del matrimoni Fenosa, avui seu de la Fundació. En aquestes imatges es veu l’escultor Fenosa amb Cécile Éluard, única filla del poeta i Gal.la Dalí.

Entre les peces escultòriques de Fenosa que s’exhibeixen a la mostra hi ha les testes de Nusch i Paul Éluard realitzades en bronze l’any 1942, així com la impressionant Grande tête de Paul Éluard, realitzada l’any 1948. Seguint el passeig per aquesta biografia gràfica, es recullen unes fotografies fetes al château de Feyrac l’any 1950. En aquestes fotografies record d’una excursió familiar a les coves de Lascaux, apareix la nova esposa d’Éluard, Dominique, que el poeta havia conegut en el seu viatge a Mèxic.

A la mostra Pour Fenosa son père Paul Éluard també són nombrosos els originals manuscrits de poemes d’Éluard, correspondència i documents diversos (hi destaquen uns dibuixos de Picasso), que donen testimoni no només de la càlida amistat que va establir-se entre aquests dos grans artistes dels segle XX sinó també de l’expressió fèrtil de la seva creativitat. De manera que es pot dir, sense exagerar, que a la Fundació Fenosa hi ha un tresor que val la pena descobrir una d’aquestes tardes d’estiu (l’exposició romandrà oberta fins al 30 de setembre). Un cop acabada la visita extensiva a l’exposició permanent de l’obra de Fenosa, no deixeu de sortir al jardí. Us sorprendrà una imatge del Paradís. Aquest espai convida a la contemplació de la bellesa amb què es mostra l’esperit de l’Art i la Natura harmonitzades en la vegetació mediterrània i en les escultures de Fenosa, tan commovedores en l’etèria vibració del bronze.