ERC vota en contra de la modificació de les ordenances proposada pel PSC

A les Ordenances Municipals, es recullen les taxes i els impostos que s’aplicaran durant el proper exercici. Segons el portaveu d'ERC, Josep Arasa,“per més estricte que sigui el calendari, no pot ser que s’hagin d’aprovar les ordenances municipals –els ingressos- sense saber com es pensen gastar els diners, conseqüentment elspressupostos i ordenances s’haurien de debatre conjuntament.”

Per ERC hi ha una “Manca ambició i manca valentia política per part del grup del PSC majoritari al consistori”  “La realitat política i social de Santa Margarida i els Monjos requereix definir noves formes de governar”. Un nou tarannà que depassi la formula continuista que s’està aplicant. “És indispensable una aproximació a la realitat molt diferent a la que planteja el PSC”.

No pots ser que les modificacions de les ordenances es limitin a una rebaixa de l’impost de circulació, -la qual ja va proposar ERC en el ple anterior i que el PSC va rebutjar-, o a mantenir l’IBI que ja s’aplica des de fa uns anys, “calen polítiques administratives, econòmiques i socials més agosarades”. Administrativament i legalment a SMiMonjos, igual que succeeix a d’altre municipis, ens podem permetre una rebaixa de l’IBI urbà del 6% i una baixada de l’IBI rústic del 10%.

Socialment, per ERC, la lluita contra l’exclusió social present al municipi, ha de comportar canvis en la mateixa manera de governar i en les relacions tradicionals que es donen entre administracions i dins el propi consistori.

Ara bé, per ERC “Veient el que tenim actualment a SMi els Monjos, això és impossible. Ni el model de municipi, ni l’estructura directiva i política de la que s’ha dotat el PSC avança en aquesta línia. El PSC fa un govern que no governa, que no fa política, que no planifica, que es limita a gestionar”,  passats cinc mesos de les eleccions no ha donat a conèixer el seu pla de treball,  ni els objectius per aquesta legislatura. “Estan més preocupats en donar imatge d’estabilitat que generar projectes a mig i llarg termini”.

ERC proposa  una partida dins dels ingressos propis municipals per un Pla de Xoc Social amb respostes clares, definides i estructurals per sortir de la crisi, i no tant tractaments pal·liatius de curt recorregut. Un Pla de Xoc Social adreçat a enfortir el municipi davant dels estralls de la crisi. Una aposta estructural contra l’exclusió social que tindrà com objectiu evitar que el municipi es continuï fragmentant socialment.

Estructurant aquest Pla es proposa:

· Dotar de recursos un Pla d’Inclusió Social.
· Un pla de formació bàsica de caràcter professionalitzador que asseguri uns estàndards mínims d’ocupabilitat.
· Donar suport i finançament a la creació de projectes d’economia social i cooperativa.

La proposta d’ERC acompanya el Pla de Xoc Social amb mesures com la creació d’una Cooperativa de Crèdit Municipal, que respongui als paràmetres d’economia social i doni noves eines de desenvolupament a l’emprenedoria municipal. Una iniciativa per la qual es pot destinar el 2016 una partida inicial per definir-ne la viabilitat i assegurar-ne la creació.

La proposta és factible i es poden trobar recursos, “Encara es pot recórrer un ampli marge amb mecanismes de redistribució de la riquesa, utilitzant el romanent existent (6.706.870€) i possiblement racionalitzant la voluntat d’amortització del deute”. Recursos per l’activació socioeconòmica que es podrien completar, també “refent les prioritats polítiques d’un debat que parteix d’una realitat antiga i formes de fer polítiques caduques”.

Es proposa  replantejar de forma selectiva les inversions pel 2016. Una redistribució on es poden ajornar projectes no necessitats d’immediatesa per prioritzar actuacions. Una proposta econòmica que, des del grup municipal d’ERC, ”creiem que cal estructurar no només per obtenir recursos pel Pla de Xoc Social i la Cooperativa de Crèdit municipal, sinó també per poder assegurar la partida necessària per un tracte laboral just als treballadors municipals”.

Finalment,  Esquerra  demana un canvi en la reglamentació en matèria de subvencions directes o encobertes, perquè estableixi com a principi fonamental d’atribució d’ajudes el criteri del bé comú per a tota la ciutadania i no els principis electoralistes.