Derivant cap l’abstenció

Sembla que a la tercera anirà la vençuda.

El Rei ha convocat una nova ronda amb els partits polítics per explorar la possibilitat de que algun candidat obtingui els vots necessaris per ser nominat o més vots a favor que en contra per tenir la investidura garantida.

El Rei començarà la ronda de consultes un cop s’hagi celebrat el Comitè Federal del PSOE, que encara segueixen desfullant la margarida.

“No es no”, “Que parte del No no entiende Sr. Rajoy”. Ho recordem. Però tot això pot canviar.

Els gestos observats en la desfilada del 12 d’octubre amb una aparent cordialitat i d’intercanvi de relacions fa pensar que l’abstenció és una realitat virtual tendent a la confirmació 

El nomenament d’una Comissió Gestora –Política en diuen- fruit del descavalcament de Sánchez de la primera secretaria a rel de la revolta dels anomenats barons territorials, ha estat el primer pas per obrir el camí cap la investidura per via de l’abstenció.

La posició però de moment -al final ja veurem- del PSC i dels socialistes de les Illes es mantenir el seu no. Per tant les especulacions van en la direcció de que el PSOE proposarà una abstenció tècnica, és a dir d’onze diputats -podrien ser dotze com els apòstols- i això permetria la sortida de l’atzucac sense haver d‘anar a les noves eleccions.

Fa poc dies el digital Eldiario.es publicava una enquesta feta després del “cristo” del PSOE, els resultats de l’enquesta situen a la suma de PP i C’s per damunt de la majoria absolta, mentre PSOE i Podemos segueixen perdent diputats. En fi que les dades encara seran un argument més per fer decantar el “no es no” cap a l’abstenció.

Abstenció que ajudarà a guanyar temps per recompondre les files socialistes que han quedat i poden quedar encara més malmeses del que ja estan.

Però no els serà fàcil a la gestora justificar l’abstenció i sembla que tenen més dificultats del que es pensava per la resistència d’alguns dirigents però també perquè hi ha un gruix important de la militància que vol manifestar la seva opinió sobre la decisió final.

El que va semblar un “paripé” votant l’acord PSOE-Ciudadanos ara té rellevància per poder reclamar que es voti per part de la militància la possible abstenció davant el debat d’investidura.

Però no es votarà. La direcció, més que provisional del PSOE, no es voldrà situar amb el possible rebuig de els bases en a tessitura d’haver de reafirmar el No a Rajoy després de tot el sarau que s’ha muntat. 

Una de les veus més lúcides del PSOE, José Antonio Pérez Tapias que va ser candidat a la Secretaria General ara fa un parell d’anys, escrivia un article a Público (Una abstención que abrasa. José Antonio Pérez Tapias. Público. 10.10) que analitza de forma crua el perill d’una abstenció: “La abstención, como espada de Damocles sobre las cabezas de los dirigentes socialistas, era una posibilidad que a todos quemaba en las manos y por eso trataban de pasársela unos a otros para que el colofón del simulacro fuera que el secretario general se achicharrara con ella.

Cuando de manera ostensible se abre paso dicha posibilidad con visos fehacientes de consumarse como realidad, preparándose un nuevo comité federal que desde la victoria de los amotinados consagre el desatino, recae sobre quien ha sido señalado por el dedo divino como presidente de una comisión gestora muy ayuna de legitimidad la triste tarea de consumar el sacrificio en el que el PSOE es inmolado: lo que quemaba a unos cuantos hoy abrasa a un partido al que sólo le queda su militancia para elevar la voz pidiendo una consulta que le evite consumirse en el fuego de la indignidad.” 

Segurament unes terceres eleccions portaria a uns resultats que trenquessin aquesta dinàmica de cul de sac en que està instal·lada la política espanyola. Aquesta és al temptació de Rajoy ja que en podria sortir enfortit, i debilitar encara més al PSOE però com que unes eleccions, i més aquestes terceres, les carrega el diable i Rajoy necessita a un PSOE millorat, encara que no li sigui un perill, es disposarà a afrontar una nova sessió d’investidura possiblement, sabent això sí que després governar no serà cap ganga.

De l’abstenció del PSOE se’n podrà refer si després exerceix una oposició en que aconsegueix victòries parcials i fa modificar, quan no anul·lar, algunes de les lleis que retallen drets a la ciutadania.

I l’atenció també fixada en el PSC, ha de mantenir el No si no vol perdre bous i esquelles aquí. No pot figurar donant indirectament suport, encara que sigui amb l’abstenció, al govern al PP que és el partit que ha impedit qualsevol diàleg respecte a la situació de Catalunya i és l’origen, per la seva oposició jurídica a l’estatut a l’any 2007, del conflicte actual. Ho té magre doncs el PSC.

Però no oblidem que JxSí, per exemple, vota amb el PP sense cap mena de problema per no apujar els impostos aquí més té fent bo allò de la fiscalitat progressiva. I d’això no fa ni una setmana.

Paradoxes de la política , no?