Dret a vaga no, vaga obligatòria

L’actual situació d’indefensió, al meu entendre, dels treballadors recau en varis aspectes.

Per començar la Patronal actua com a bloc, l’immensa majoria d’empresaris estan afiliats.

Els Sindicats majoritaris, al tenir cobertes les seves necessitats, gràcies a les subvencions estatals, estan ben acomodats en un silenci de comnivència.

Així doncs l’acció sindical recau en l’heroísme individual, recaient en aquest,i no en el bloc, totes les conseqüències i responsabilitats.

Es produeix doncs un canvi de paper ben curiós, la Patronal tot i avogar per la iniciativa individual, la llibertat ... actua com a col.lectiu, marcant les condicions laborals com a bloc, diluint així la responsabilitat individual dels seus associats. L’empresari individual no dictamina, no és ell qui marca quan pugen els salaris.

En canvi si mirem els treballadors veiem que tot i les seves consignes (units mai serem veçuts, a les barricades...) a diferència dels empresaris, ells sí que han d’escollir fer vaga o no.

Aquesta decisició té conseqüències, cobrar o no el dia, represàlies laborals (ascensos, trasllats ... ).

Per tant hi ha una certa por ja que és l’individu el responsable, i al qui es pot identificar, afectant així a la seva carrera professional.

És per això que crec que es pot afirmar que eliminant la llibertat d’elecció en quan a dret a vaga, es diluiria la responsabilitat dels treballadors, igualant la relació de forces vers l’empresari.